El proppassat 22 de gener el Cercle d’Estudis Sobiranistes presentava públicament un document de Bases de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum.
Dies després de la seva presentació en societat per part d’Alfons López Tena i Hèctor López Bofill és lliurava en mà el text als dirigents dels principals partits catalans. Joan Puigcercós i Josep Lluís Carod van acollir el document, evidentment en actes separats, en representació d’ERC. D’aleshores ençà han passat tres mesos i no consta que el Govern de la Generalitat hagi iniciat cap pas efectiu per convertir aquesta iniciativa en projecte de llei i que sigui debatuda, i si s’escau, aprovada pel Parlament de Catalunya.
A ningú se li escapa que amb una llei d’aquestes característiques aprovada hi hauria la possibilitat de sotmetre a la decisió del poble català qüestions essencials cara al nostre futur nacional. Per exemple donar una resposta democràtica a una previsible sentència del Tribunal Constitucional esmicolant encara més el vigent Estatut d’Autonomia. Ara que reviscola l’horitzó del 2014 com a data per a un eventual referèndum d’autodeterminació cal concretar amb fets aquests propòsits benintencionats. Per tant la direcció d’Esquerra ha de donar a l’aprovació d’aquest projecte de llei la màxima prioritat i plantejar-ho així al Govern de la Generalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i que es tracta d’un militant de CDC, crec que val la pena de considerar la tesi Fonollosa (puix parla en català, vejam què diu, que diria en Fuster).
La tesi, molt resumida, és la següent:
1) L’estat espanyol mai no permetrà una llei de referèndums que prevegi la possibilitat de posar a consulta la independència.
2) La independència de Catalunya – com totes les independències que s’han fet – comporta un acte, com a mínim, alegal.
3) En conseqüència és molt més facil que en les properes eleccions els partits independentistes ho manifestin clarament i incloguin un punt programàtic en el qual manifestin que opten per proclamar la independència des del Parlament. Això seria tan ‘alegal’ com convocar un referendum també ‘alegal’, i molt més senzill.
4) No cal doncs cap llei de referendum; ja farem després la nostra, i l’estrenarem per confirmar el ‘fait accompli’.
No em sembla mala idea. I la Chacón que vingui amb els tancs!
L’Exèrcit sionista, condemnat per assassinar un periodista anglès fa cinc anys d’un tret al clatell “el van confondre amb un àrab” (tot i que duia bandera blanca i identificació de periodista) diuen per justificar-se, demostrant el racisme de l’exèrcit. Els àrabs sí que els poden matar sense donar explciacions.
http://www.haaretz.com/hasen/spages/976739.html
evidentment la política d’assassinats dels qui poden testimoniar la barbàrie feixista israeliana continua, la setmana passada van matar un alter càmera de Reuters
Aquesta llei de consultes populars, el PSC no l’ha voldrà i per tant ERC com a bon membre del govern anirà marejant la perdiu sense fer cap pas endavant que el comprometi.
D’altra banda l’opció Fonollosa, amb l’exemple recent de Kosovo, es una opció ha tenir en compte, ja que al final ens posarem tants pals a les rodes nosaltres mateixos que serà impossible arribar al referèndum. Sí les forces amb majoria al Parlament es presenten amb el compromís de fer aquest pas endavant i la població els vota. Es una proposta totalment legitimada i irrefutable. A l’estat li serà mes fàcil abortar un referendum que unes eleccions al Parlament.
Albert Cortés.
Fins hi tot somiant, algú de vosaltres o bé tu Jaume, em sabria treure de la meva ignorància. Amb qui és capaç ERC de construïr una majoria per a tirar endavant la dita Llei de Consultes Populars?
Encara creieu que ens queda crèdit polític en un hipotetic aliat?
Fa molts dies que ens dediquem a cremar ponts també amb els ciutadans catalans. Si us plau toquem de peus a terra d’una vegada. Estem tan pirats que no som capaços d’identificar ni el nostre enemic.
He llegit la tesi Fonollosa, i parteix al meu entendre, de un simple acte polític de sobirania del Parlament. La realitat però, es molt dura. Efectivament l’Estat espanyol es difícil que accepti una Llei de Referendums. Es difícil que els propis partits polítics catalans (dels que partiria la “resolució Fonollosa”) es posesin d’acord – per pendre l’acord- al Parlament. De fet ja ho han fet com a simple manifestació d’intencions (o de no renuncia a fer-ho……), amb efectes pràctics tant minsos, com els que en el “nou” Estatut, digui (al preàmbu)l que hi han uns quans catalans que es consideren una nació…..
Tot plegat, com la data 2.014 pel referendum, amb sembla poc consistent. No, no dic que sugui impossible. Vull dir que si de veres els partits polítics estant per l’exercici democràtic del Dret a Decidir, tant la via Fonollosa com la del Referendum, son vàlides. Es parteix pero de una greu confusió: sigui quina sigui la via, es fer volar coloms si no compta amb la legitimitat del nostre Poble, que es l’unic que serveix en aquets casos, per suplir la alegalitat del procediment. Sempre que pensem en termes democràtics.
Es bó tenir una llei de consultes populars. Es bó un referendum, i son bones les inciatives 2.014. Pero es parla massa de majories parlamentàries, d’aliances poltiques…….. i massa poc de com ara, el nostre poble s’organitza i nparticipa d’aquesta demanda, de com es vehiculen les ganes de sobirania, com fer-la present al carrer, a les converses, a les associacions, i en definitiva entre el nostre Poble…….
Es la construcció d’aquesta legitimitat la que farà avançar la qüestió. No la politiqueria, i menys encara, les punyalades entre polítics, la divisió, els personalismes i tot allò que consolida la situació de dependència.
Retorn al Poble.
Publicat en Novembre 5, 2008 a http://cinicat.wordpress.com/
Sembla que s’està imposant el seny a ERC. Davant del creixement del sentiment independentista entre la població catalana i dels moviments de la societat civil a favor de l’anomenat Dret a decidir, Esquerra Republicana ha decidit donar un cop de mà al Partit Popular per frenar i impedir qualsevol temptativa de convocar una consulta popular sobre el futur de Catalunya.
Fins ara, en no estar regulada aquesta qüestió hi havia el risc que algun dia algú tingués la temptació de convocar un referèndum en base al Dret a decidir, com havien proposat alguns irresposables dirigents d’ERC. Està clar que no tenien el marc legal per a fer-ho, però podien al·legar que hi tenien la legitimitat. Podien al·legar que el Dret a decidir inclou el dret a no fer cas de les lleis espanyoles que neguen aquest dret. Per això calia prendre alguna decisió que tallés de soca-rel qualsevol temptativa d’aquest tipus.
I l’única manera de fer-ho era que fos el mateix Govern de Catalunya i el mateix Parlament de Catalunya el qui s’autolimités per llei aquesta facultat de convocar Consultes Populars, ratificant des de Catalunya que només el Govern Espanyol pot autoritzar les Consultes Populars. Per això el Partit Popular volia impulsar una llei que deixés clar aquest tema, però sabia que si ho presentaven ells, conjuntament amb Ciutadans o el partit dela Rosa Díez , la seva proposta no prosperaria. Per això van decidir aliar-se amb ERC, i fer que fossin aquests a través del Conseller Ausàs, els qui presentessin una proposta de llei de Consultes Populars que deixés ben clar que aquestes Consultes Populars en tot cas les ha d’autoritzar el Govern espanyol, l’únic sobirà per a decidir el futur de Catalunya.
Amb la nova proposta del Conseller Ausàs queda clar que els catalans no solament no tenim cap base legal per a convocar cap referèndum ni consulta, sinó que tampoc tindrem la legitimitat per a fer-ho, perquè ja no seran les lleis espanyoles les que ho impediran sinó les mateixes lleis catalanes.
Des del nacionalisme espanyol que representa el PP, Ciutadans, PDE, etc. agraeixen profundament la col·laboració prestada per ERC.