Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 d'octubre de 2021
0 comentaris

Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana

El Consell per la República es va presentar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya el 30 d’octubre de 2018, avui fa doncs justament tres anys, en un acte solemne el qual van prendre part de Carles Puigdemont, Toni Comín, Quim Torra i Pere Aragonès, va comptar amb l’assistència dels membres del Govern de Catalunya, diputats de partits independentistes i representants d’entitats sobiranistes. Entre ahir, avui i demà se celebren les eleccions a l’Assemblea de Representants, amb un retard causat pel sectarisme d’ERC, (que finalment no hi presenta candidats), la desorientació de la CUP (llevat de Poble Lliure) i les contradiccions internes al conjunt Junts per Catalunya/PDECat, (entre el sector que fa seguidisme d’Esquerra en el retorn al reducte autonòmic i els seguidors del president Puigdemont). Tant de bo, aqueixa elecció signifiqui el tombant estratègic que l’independentisme necessita per capgirar la dinàmica claudicant dels qui donen la causa nacional catalana per perduda sota l’aparença del diàleg amb el poder espanyol i el pragmatisme estèril. Significativament, entre el 18 de setembre d’enguany que es va tancar el cens i avui, el nombre d’inscrits ha passat de 87.830 a 101.020.

Com escrigué abans d’ahir Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb: “Arribar fins ací no ha estat fàcil. Els boicots i les manipulacions han estat constants i, precisament en aquest procés electoral, s’han fet més visibles que mai –quins silencis més espessos que guarden alguns! Els errors propis i les indecisions també hi han fet el seu paper. Però, al capdavall, després de parlar durant molt temps de la necessitat de transformar el mandat del Primer d’Octubre en una institució democràtica, viva i enfocada cap al futur, finalment aquest cap de setmana ha arribat l’hora de fer-ho realitat. L’hora de prendre el relleu de l’organisme provisional que van crear aquell govern i aquell parlament que ens van dur a votar el Primer d’Octubre, a guanyar el referèndum d’autodeterminació, a sentir el poder de la democràcia a les nostres mans, a proclamar la independència.

Que el Primer d’Octubre apareguessen urnes de sota les pedres per a votar enmig de l’agressió violenta d’Espanya va ser un goig. Perquè va ser un exercici immens de poder popular i de democràcia en acció. Com és un goig veure com aquest poble aguanta la repressió, ferm com una roca. Perquè les victòries s’afermen en els moments més difícils, en la capacitat de creure en un mateix. És un goig enorme veure tanta gent brillant, capaç no solament d’empènyer contra les cordes l’estat postfranquista sinó de ser avantguarda democràtica a Europa. I, en aquest terreny, que gran que ha estat la victòria d’ahir de Valtònyc! I, sí, és un goig i una responsabilitat continuar construint una legitimitat republicana paral·lela, i no pas copiant allò que no ens agrada sinó oferint un exemple d’allò que podem ser. I és per tot això que faré el meu vot avui, plenament convençut de la importància del gest.”

Post Scriptum, 1 de novembre del 2021.

Els resultats de les eleccions a l’Assemblea de Representants, malgrat la relativament baixa participació, han estat reeixits perquè responen a una mentalitat alliberadora i alliberada dels estats ocupants. Són l’embrió del poder popular català, ho hauran de demostrar en el temps a venir, però avui ja són una alenada d’aire fresc enmig de tanta impostura, sectarisme i mediocritat que hom respira en els ambients retroautonomistes. Significativament, en el moment d’escriure aqueixes ratlles els incrits al Consell per la República ja són 101.263.

Post Scriptum, 2 de novembre del 2021.

Les reaccions mofetes, cíniques o virulentes contra el Consell per la República demsotren que, malgrat les mancances, és el projecte més coherent amb l’1 d’Octubre i el que més frontalment planta cara al poder espanyol -i francès-. Els qui han renunciat a ser-hi, ara el blasmen, però això no ens ha de distreure del camí enfilat: sempre el que més direcatment apunta al cor de l’ordre establert, i aquest l’encapçala Carles Puigdemont. Avui, ja som 101.328, això és el que importa.

Post Scriptum, 5 de novembre del 2021.

Abans d’ahir, Vilaweb entrevista Ona Curto, regidora de la CUP a Arenys de Mar i membre electe de l’Assemblea de Representants del Consell per la República que amb 7.693 vots, ha estat un dels candidats més votats: “Es critica que el Consell només és de Junts. Afegeix-t’hi perquè no ho sigui, ocupa aquest espai”.

Post Scriptum, 8 de novembre del 2021.

Ahir, a Vilaweb: “Una revolució feminista al Consell per la República? Unes quantes dones independents i amb trajectòries professionals sòlides que van guanyar a les circumscripcions respectives expliquen per què perfils com el seu han obtingut tanta força a l’Assemblea de Representants.”

Post Scriptum, 13 de novembre del 2013.

Lluís Bou publica avui a Nacional.cat aqueixa referència poc habitual al procés de construcció de l’Estat d’Israel: “Els dos precedents del Consell per la República que van ser un èxit.

En la història recent d’Occident hi ha dos casos que tenen similituds amb el Consell per la República i que van ser un èxit, i que van dur els seus països a la independència. Israel i Estònia. El cas més conegut és l’Agència Jueva, denominada Sojnut, que es va crear l’any 1929 al marge del mandat britànic al Pròxim Orient. El Congrés sionista va començar a idear l’Agència el 1908 encara durant l’ocupació otomana, però no començaria a funcionar fins vint anys després davant els britànics. L’Agència es va dedicar a crear institucions paral·leles a les britàniques, i sovint amb confrontació contra elles, com la creació d’assentaments per l’arribada de jueus de la diàspora, una representació internacional, la creació de la xarxa educativa dels kibbutz, ensenyament de l’hebreu, i més endavant va ser la comandància de les entitats “d’autodefensa” com la Haganà, que era la més important al costat del Palmaj, i també l’Irgun, que era la segona en potencial. El 1946 el governador britànic va ordenar la detenció de destacats membres de la Sojnut, en la denominada operació Agatha, que va fer 2.700 detinguts, però no va aconseguir desactivar-la i va seguir operant.

Segons explica el professor d’història jueva Ariel Kaniewsky, l’Agència Jueva va crear una mena de govern jueu provisional (el Consell Nacional) al marge del mandat britànic, abans de la proclamació de la independència el 1948. La Sojnut treballava a partir de donacions, i es comenta que els jueus van arribar a pagar impostos per duplicat: als britànics, i per sufragar l’Agència. “En què se semblen la Sojnut i el Consell per la República? En tot. La Sojnut, com el Consell per la República, funcionava exclusivament gràcies a donacions. L’objectiu era clar: la conquesta del dret a l’autodeterminació i el reconeixement internacional”, considera Kaniewsky, que té un fil de Twitter sobre aquesta qüestió.

David Ben Gurion va ser el president de la Sojnut des del 1935 i fins a la independència. Després del fracàs de la partició aprovada a l’ONU, perquè els àrabs no la van acceptar, el Consell Nacional va aprovar anar a la independència i va redactar la declaració de la DUI. Com que no hi havia cap Parlament autonòmic, Ben Gurion va llegir-la al Museu de Tel Aviv a les 4 de la tarda del 14 de maig del 1948. Abans va triar el nom del país entre les quatre opcions que tenia sobre la taula: Judea, País de Sió, Palestina (el nom inventat pels romans que havien recuperat els britànics) i Israel. Va optar per aquest darrer.”

Per altra banda, des d’ERC s’intensifica la deslegitimació del Consell per la República com avui al Punt escriu Laura Pinyol: “El Consell no em representa, el 52% sí”, obviant que Esquerra va participar en la formació del Consell i se n’ha desdit sense autocrítica prèvia, i també que el Govern de la Generalitat actual no representa a la pràctica l’independentisme sinó la gestió autonòmics en nom seu.

Post Scriptum, 14 de novembre del 2021.

Encertada crònica d’Ot Bou avui a Vilaweb: “A l’espera d’alguna cosa, però quina.

Post Scriptum, 15 novembre del 2021.

Editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb: “Finalment un revulsiu positiu: una Assemblea per a construir. Sabem, i aquesta és una gran diferència, que ací ningú no marcarà cap límit des de fora i que, per tant, solament caldrà tenir en compte la voluntat de la gent que vulga contribuir en llibertat a construir, a construir positivament.” No serà un revulsiu immediat, ERC i CUP pugnen per deslegitimar el Consell i liquidar el procés independentista, així doncs, creixerà lentament (avui ja en som 101.576 inscrits), i tot dependrà del que facin els dirigents escollits ahir.

Post Scriptum, 16 de novembre 2021.

Un altre editorial imprescindible de Vicent Partal a Vilaweb: “La via rupturista és al Consell per la República”.

Post Scriptum, 17 de novembre del 2021.

Ahir, a Vilaweb: “Clara Ponsatí. El Consell per la República és l’última trinxera del Primer d’Octubre”. I un altre editorial de Vicent Partal: “Les cinc tasques decisives que ha d’entomar el Consell per la República. El Consell ha de documentar internacionalment l’existència d’una minoria nacional que no pot satisfer les seues aspiracions d’accedir a la independència per la via constitucional i democràtica de l’estat on viu”.

Post Scriptum, 2 de novembre del 2021.

Hèctor López Bofill, al Punt/Avui: “Passar a l’atac.

Malgrat l’èxit rotund del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, l’independentisme aquests darrers anys ha actuat de manera defensiva. La prioritat ha estat fins ara recuperar la normalitat institucional autonòmica i denunciar les greus violacions de drets fonamentals que van patir els dirigents d’aquella època, cosa que de moment sols ha aconseguit, i encara parcialment, l’exili.

Amb tot, la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, en una estructura que està totalment al marge de la dinàmica política autonomista i del sistema constitucional espanyol, es pot trobar en condicions de capgirar la tendència descrita i esdevenir la punta de llança d’una nova estratègia que permeti a l’independentisme passar a l’atac, una nova ofensiva que tindrà unes característiques molt diferents del desafiament llançat l’octubre del 2017.

Per començar, la representativitat del Consell per la República, com es revela en la composició de l’Assemblea, no ho és de l’autonomia catalana dins el Regne d’Espanya, ho és del conjunt de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, una nació que és una minoria en els estats espanyol i francès i que no pot decidir lliurement sobre el seu estatus polític.

És en aquest sentit que el Consell per la República, un cop articulat institucionalment i dotat encara de més suport demogràfic i econòmic, ha d’esdevenir l’agent principal de reivindicació de la causa catalana a les instàncies internacionals, una tasca que ha de desenvolupar amb preferència allí on es reconeix el dret a l’autodeterminació: a saber, a les Nacions Unides. Aquí no estem parlant, doncs, de la defensa dels drets individuals dels dirigents polítics catalans i de la resta de ciutadans que han patit represàlies en el context del procés al Principat i de les seves seqüeles (cosa que tal vegada s’anirà resolent aquests mesos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Europeu de Drets Humans), estem parlant de portar l’essència del conflicte nacional català que manté amb altres nacions europees al cor del sistema internacional, estem parlant del procés que afecta tots els membres de la comunitat nacional catalana i que, si s’articula bé, pot significar una transformació política radical a la Mediterrània occidental.

En efecte, la consolidació del Consell per la República com a àmbit representatiu del moviment d’emancipació de tota la nació catalana té la derivada que el proper embat contra els centres de poder existents a Madrid i a París no serà el del govern d’una comunitat autònoma espanyola contra l’aparell del seu estat central sinó el del conjunt dels Països Catalans en un context que transcendeix el Regne d’Espanya i que interpel·la directament les organitzacions internacionals europees i mundials, així com les grans potències globals.

Una altra derivada és que, en el supòsit que el Principat de Catalunya es constituís en una República independent, el Consell per la República hauria de continuar existint com a representatiu del conjunt de la nació. Al meu parer, com he expressat en d’altres ocasions, el ple reconeixement internacional d’una independència cenyida al Principat de Catalunya és inviable sense la descomposició de l’actual Regne d’Espanya, una circumstància que és més factible que es precipiti si el conflicte es planteja en un abast territorial més ampli, amb ambició, en la línia, en definitiva, que els representants a l’Assemblea del Consell ja han manifestat.”

Post Scriptum, 5 de març del 2022.

Crònica d’Odei A.-Etxearte, avui a Vilaweb: “Puigdemont es proposa emancipar el Consell per la República dels partits”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!