Avui fa un any vaig escriure l’article en el qual feia públic que em donava de baixa com a afiliat d’ERC després de divuit anys de militància. Repassant l’escrit, en mantinc la validesa de bona part, i fent balanç, penso que les conclusions encara són vigents.
Pel que fa a Esquerra, res a canviat, la direcció actual manté el PSC com al seu punt de referència i potser, per tal de mantenir-se entre els partits d’ordre, si no és possible matemàticament reeditar per tercer cop el tripartit amb ICV inclosa, s’avindran a fer-lo amb CIU. Però en cap cas serà per donar el pas a un procés d’autodeterminació real, només amb la promesa d’obrir la renegociació de les condicions de permanència dins el sistema autonòmic espanyol, hi hagi sentència constitucional o no.
En cap cas Esquerra vol liderar una candidatura independentista transversal que possibiliti una majoria favorable a l’autodeterminació al Parlament de Catalunya. Ben al contrari, per dos cops la totalitat dels membres de la Mesa han rebutjat admetre a tràmit dues propostes d¡iniciativa legislativa popular per convocar una consulta a tot el país. El moviment de consultes locals sobre la independència ha estat la resposta ciutadana i unitària a la necessitat social i política de trencar el declivi estructural al qual ens aboquen els successius govern espanyols des de fa trenta anys.
La majoria autodeterminista que existeix teòricament des de que fa vint-i-un anys quan una comissió parlamentària va votar la no renúncia al dret d’autodeterminació, integrada per CIU, ICV i Esquerra, mai s’ha arribat a articular de forma efectiva. Altrament, el tripartit d’esquerres no prioritza el conflicte jurídic i polític entre les aspiracions nacionals catalanes i l’ordre estatal sinó que insisteix en un progressisme anacional que no condueix enlloc. Malgrat l’èxit patent del sobiranisme cívic (al marge de les plataformes com la PDD o Sobirania i Progrés, que en principi l’havien de liderar) no hi ha -a cinc mesos vista de les eleccions al Parlament, una alternativa electoral que tradueixi en vots aquest potencial.
Reagrupament Independentista que havia sorgit com a resultat de l’acumulació de les crítiques a Esquerra que hi feiem des de dins i altres feien des de fora, no ha mantingut l’expectativa inicial després de la dimissió- trampa de Carretero i els seus acòlits el gener passat. A partir d’aquest cop de mà, s’ha desvirtuat la ponència política fundacional, s’ha perdut tota credibilitat per presentar-se com una opció de regeneració democràtica alternativa als partits d’ordre i s’han esvaït les possibilitats d’encapçalar l’articulació d’una candidatura independentista transversal. L’opció Laporta, si es confirma, tampoc està en condicions d’assumir aquest esperit innovador i rupturista.
Com a conclusió, les eleccions del 2010 no es presenten com l’oportunitat d’engegar un procés d’autodeterminació efectiu i viable, havent-hi un percentage de suport qualitativament significatiu entre la població més activa políticament. Les línies de treball per superar aquesta situació després de les eleccions de la tardor, sigui quina sigui la majoria de govern que s’acabi conformant, s’han de començar a preparar ja des d’ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, en aquest aniversari de la marxa d’Esquerra, coincideixo plenament amb la teva anàlisi d’aquest partit ja que els fets no enganyen, per molt que vulguin disfressar-los, ara be, respecte que no hi ha alternativa per engegar un procés d’autodeterminació discrepo totalment. Ara per ara hi ha una alternativa que es diu Reagrupament i que en el futur pot formar part d’una coalició més amplia, amb una Constitució Catalana redactada i un punt preferencial amb la declaració unilateral d’independència, per tant amb una mica de generositat hi haurà una força per fer-ho possible a les properes eleccions amb la qual es podrà estar més o menys d’acord, però que amb la seva transversalitat deixa enrere el vell tòpic de dreta i esquerra ja tant caducat per centrar-se amb l’objectiu i ser una opció valida per tots els patriotes, entre els quals estas inclos.
Salutacions
Albert
Les Borges del Camp (Baix Camp) 45,6 % de participació.
La força de la unitat d’un poble.
Tu n’has estat partícep, Jaume.
El triomf és de tots, i per a tots.
Moltíssimes gràcies per la teva col.laboració!
Tothom és testimoni com ara el Tio Pepe i el PSCOE mostren ostentosament el seu espanyolisme i volen que l’Artur Mas es proclame independentista, mentre Puigcercós, i Esquerra, li riu la gràcia al Tio Pepe i tornarà a fer-lo president si pot. Tot això ho veu tothom. A més, els qui hem estat a Esquerra sabem bé que els seus dirigents -Carod inclós- no tenen nivell per conduir cap procés d’alliberament nacional. Malgrat els militants d’Esquerra implicats a les consultes, hores d’ara ERC, com a partit, és un obstacle en el camí de la sobirania, atenent la defensa aferrisada i principal que fan de les cadires i dels sous. CiU no es reclama independentista i Reagrupament ha perdut pistonada. No obstant, discrepe amb la idea que les eleccions del 2010 no es presenten com l’oportunitat d’engegar un procés d’autodeterminació efectiu i viable. Això ja es veurà. I després de les eleccions hi ha tota una legislatura en que s’ha de continuar treballant. El procés s’engegarà, en qualsevol cas, per l’empenta popular. Per tant, ara l’absolutament imprescindible es liquidar d’una vegada el tripartit i reduir a mínims la representació d’ERC. Ara per ara, l’escenari més favorable seria una majoria absoluta entre CiU i Regrupament. I seguir treballant per anar consolidant la majoria social per la sobirania. I tu Jaume continua endavant.
Jaume, lo teu es PxC…., es l’unica opció que et queda, el Cabdill Carretero t’ha passat devant…..