Dissabte passat l’Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència va acordar donar llibertat de vot a les eleccions espanyoles previstes pel 20-D mitjançant un comunicat fet públic avui respecte el contingut del qual faig algunes observacions. El text aprovat és el següent:
“Solidaritat Catalana per la Independència considera que la victòria democràtica per a fer la independència que es va obtenir a les eleccions nacionals catalanes del 27S, amb majoria d’escons i de vots, no pot estar condicionada al resultat dels comicis espanyols, aliens al poble català.
Atesa la disparitat d’opinions de l’independentisme i la nul·la influència que han de tenir unes eleccions espanyoles, Solidaritat no pot recomanar res més que la llibertat de vot incloent també l’abstenció, tal i com es va aprovar per votació en la darrera Assemblea Nacional.
Els partits que van prometre fer la independència i que van obtenir majoria absoluta al nostre Parlament Sobirà han de respondre només a la voluntat de la nació catalana. El poble català no acceptarà que, sigui quin sigui el resultat espanyol o la interpretació interessada que se’n derivi, pugui servir d’excusa per desobeir el mandat expressat i ajornar o modificar el pla per proclamar la independència en 18 mesos, al qual vam donar suport explícitament.”
Hi trobo a faltar una recomanació explícita de vot en favor de les dugues úniques llistes que s’hi presenten amb un programa independentista, ERC i Democràcia i Llibertat, esvaint qualsevol confusió que equipari el programa d’aqueixes candidatures amb la propiciada al servei de Podemos. La CUP juga a dues bandes: a favor d’Esquerra David Fernández i a favor d’En Comú Podem Quim Arrufat, mentre bloqueja fins a l’últim moment la formació d’un Govern de la Generalitat que doni compliment a la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre passat.
La priorització per part de la CUP dels objectius de l’anticapitalisme abstracte i banal que comparteix amb el progressisme ideològicament hegemònic a Catalunya des de fa mig segle en detriment d’un front patriòtic que tingui com a preferència absoluta la supervivència de la nació catalana obrirà previsiblement una etapa de desgast d’aqueixa formació fins ara emergent. Les conseqüències de concebre la independència com un projecte nacional en si mateix o com a simple instrument pragmàtic per viure millor o com a etapa de l’objectiu final socialista són de caràcter estratègic i també tàctic com l’atzucac post 27-S està demostrant. I arranquen de fa trenta anys, de l’escissió del MDT entre la línea front patriòtic (que no ha prosperat, ni amb Catalunya Lliure, ni amb Reagrupament, ni amb SI) i la que equiparava independencia i revolució, (que ha acabat donant com a resultat la CUP actual).
La devaluació irreversible de SI com a projecte polític específic no hauria de significar que l’espai polític del patriotisme republicà estigui esgotat, ans al contrari, la recomposició ideològica i organitzativa de l’independentisme català des de CDC a més enllà d’ERC és una necessitat urgent si hom vol culminar el procés sobiranista en curs i no derivar-lo cap a una reforma constitucional espanyola com vol Ada Colau i la seva colla a manca d’altre projecte creïble un cop enfonsat el miratge chavista a Veneçuela.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Punyalada per l’esquena a Solidaritat en una anàlisi que no s’aguanta per enlloc, per part d’un “amic”. Guardeu-vos dels amics. Cada vegada que SI reviu una milèssima, s’activen els mecanismes predeterminats per destruir-la
Resposta a David Folch,
En primer lloc, no sóc “amic” de Solidaritat sinó afiliat al partit i publico periòdicament al meu bloc els documents orgànics i articles de dirigents i companys com el darrer escrit d’Uriel Bertran que trobaràs reproduït a l’apuntament del 25 de novembre proppassat. Això no treu que tingui opinió pròpia i crítica com la que exposo en l’apunt d’ahir.
En segon lloc, “la devaluació irreversible com a projecte específic” de Solidaritat no és cap “punyalada per l’esquena” com dius tu, sinó un fet constatable ja que no vam estar en condicions de presentar-nos a les plebiscitàries del 27-S ni ho estarem tampoc si hi ha noves eleccions al març.
En tercer lloc, si llegeixes atentament el meu text entendràs que concloc existeix la necessitat d’un projecte patriòtic i republicà (per això critico a la CUP) que SI no pot representar per si sola i que està obligada a integrar-se en un moviment més ampli que compleixi aqueixos requisits.
Finalment, en què el meu anàlisi “no s’aguanta per enlloc” ? Amb gent a l’Executiva del teu nivell argumental el destí de Solidaritat pot ser molt pitjor del que apunto en les meves notes.
Benvolgut Jaume,
Tant de bo hagués pogut sentir la teva opinió en l’Assemblea o en alguna esmena a la ponència política. No va ser així. No ens vam presentar el 27S perquè vam donar suport a JxSí en una decisió crec que encertada. O no? Efectivament, el que em fa més mal és la frase “la devaluació irreversible com a projecte específic” tan sols 2 dies després d’una Assemblea Nacional i 12h després d’un comunicat que sorgeix d’aquesta. Inclòs jo, en la meva poca capacitat per estar en una Executiva, puc veure
la poca utilitat i el mal innecessari (?) que causa en el projecte del qual tu mateix dius que en formes part. Cal ara? De veritat?. D’acord. Si estem en caiguda o no irreversible, dependrà també del Congrés de gener on es presentaran nous equips per a l’Executiva i on desitjo que es presenti gent millor que jo i amb ganes de treballar dur en condicions, com ja es veu, difícils. Pel que fa a no actuar sols, només cal llegir la ponència aprovada en l’Assemblea i que es va enviar a tots en el mateix correu del comunicat, on es veu quina línia volem seguir. Això no treu que existeixi el nostre projecte específic que pugui col·laborar, aportar o catalitzar moviments més amplis. O és que és
millor per a la independència que ens dissolguem ja? Segur? Gràcies per la teva resposta i vull deixar constància que el meu escrit és responsabilitat només meva, que probablement serà un error i que n’assumeixo totes les conseqüències.
Benvolgut David,
No vaig assistir a l’Assemblea Nacional perquè era fora de Catalunya, però participaré (si Déu vol, com es deia abans) al congrés del gener. La meva activitat és reduïda per motius aliens a la meva voluntat.
No he deixat Solidaritat perquè crec que cal sostenir els regidors electes que ens representen a tots i mantenir un punt de referència a l’espera dels esdeveniments en curs en vistes a trobar prou complicitats per bastir un nou projecte capaç d’intervenir electoralment de manera eficaç, com va ser el cas entre el 2010 i el 2012.