Ahir va morir a Barcelona, la seva ciutat natal, Joan Roy Darnaculleta quan només tenia cinquanta-set anys.
Joan Roy era llicenciat en Psicologia i Història, però sempre va dedicar-se professionalment al món de la comunicació. Fou director del programa ¨Bon dia¨de TV3 entre el 2002 i el 2004 (els dos únics cops que he pogut intervenir en debats televisius sobre el dret d’autodeterminació va ésser gràcies a ell). Amb l’arribada del tripartit fou liquidat sense contemplacions de la televisió pública catalana pel seu tarannà obertament independentista, una actitud que xocava amb el progressisme anacional imperant en aquest mitjà públic. Fou director del setmanari Actual, al qual em va convidar a col·laborar entre el 2004 i el 2005. Actualment escrivia al Punt i Regió 7, preparava els programes de debat del Canal Català i com a opinador s’esbravava a la revista digital de la Fundació Catalunya Oberta.
Era un patriota català de pedra picada, culte i il·lustrat, liberal de pensament i actitud davant la vida, i un amic d’Israel valent i intel·ligent. Fou membre fundador, l’any 2009, de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel i un dels col·laboradors habituals de les activitats de l’entitat. Ha deixat una munió d’articles esparsos, breus i profunds, amb la capacitat de síntesi que el caracteritzava i la contundència argumental que exhibia en tractar sobre els valors propis de la catalanitat i l’alienació nacional a la que som sotmesos com a poble. Sempre fornia idees i projectes pensant en el país, alguns dels quals no va poder veure realitzats: l’any 2004 va suggerir commemorar els tres-cents anys de les darreres constitucions catalanes i enguany preparava una ressenya sobre l’independentisme liberal per a un projecte panoràmic sobre l’independentisme contemporani que tenim a mig fer entre Albert Botran, Maiol Sanaüja i jo. Personalment, trobaré a faltar l’amic, el mestre i el patriota exemplar que va ser.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El trobarem molt a faltar…