Avui fa una quinzena d’anys que una colla de feixistes espanyols assassinaren a ganivetades el militant de Maulets Guillem Agulló Salvador.
Recordar, amb noms i cognoms, els homes i les dones que han dedicat el millor d’ells mateixos a la causa de la llibertat del nostre poble és un deure moral i polític per a tots els que ens considerem independentistes. Mantenir viva la memòria de Guillem Agulló comporta denunciar la persistent violència que s’ha exercit des de “la transició” ençà contra les persones i entitats que al País Valencià han defensat la llengua, la llibertat i la identitat dels valencians amb consciència de catalanitat. Miquel Grau va morir l’any 1977 a Alacant víctima també d’una agressió feixista, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner foren objecte d’atemptats que pretenien llevar-los-hi la vida. La web www.antiblavers.info documenta i divulga el fenomen de la violència espanyolista en terres valencianes.
Tinc un fill de la mateixa edat que tenia Guillem quan va morir, recordo el coratge dels seus pares en algun acte reivindicatiu on han estat presents i sento indignació per la tolerància amb què des de l’ordre establert s’ha tractat als seus assassins. La lluita per la independència és la lluita per la vida, per la dignitat i la llibertat del nostre poble i la memòria dels que ho han donat tot per aquesta causa (Toni Villaescusa, Guillem Agulló, Miquel Grau) ens proporciona l’energia imprescindible per continuar-la.
Post Scriptum, 11 d’abril del 2020.
Enguany he seguit la crida a encendre una espelma al balcó a les nou del vespre a la memòria de Guillem Agulló i ho he fet amb una circumstància especial: la meva filla m’ha fet avi del Marcel. M’he fet la promesa d’ensenyar-li quina és la seva terra, la nostra història i honorar els patriotes que -com en Guillem- no la podran veure lliure.
Post Scriptum, 11 d’abril del 2023.
El diari Ara difumina la causa principal de l’assassinat de Guillem Agulló afirmant que “És un símbol de les lluites compartides“, quan va ser mort per catalanista. La seva germana, però, en fa un retrat verídic a Vilaweb: “Entrevista a Betlem Agulló, la germana de Guillem Agulló, assassinat per un grup de neonazis avui fa trenta anys a Montanejos“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més enllà dels fets… la impunitat amb que van actuar i el no-càstig cap als culpables no serien una mostra de la no-transició política de le’stat espanyol?