En primer lloc, atès que aquest acord de l’Executiva ha de ser aprovat pel Consell Nacional del proper dissabte, demano que la candidatura de Tarragona quedi sobre la taula fins que se celebri el congrés regional previst pel dia 21.
En segon lloc, el congrés regional del Camp de Tarragona, convocat a petició de 282 militants, ha d’incloure en l’ordre del dia la qüestió sol·licitada, que és decidir l’ordre dels candidats de la federació. No es pot tractar doncs, d’un congrés informatiu sinó decisiu. Així ho ha estimat la Comissió de Garanties del Partit en una resolució que demano es faci pública per a general coneixement.
En tercer lloc, un cop celebrat aquest congrés el Consell Nacional, en una nova sessió pot ordenar la candidatura a presentar per tota la circumscripció de Tarragona, però no abans. Així ho aconsella no només la legalitat interna sinó el sentit comú d’un partit radicalment democràtic com és Esquerra.
En quart lloc, en relació al manifest “Ja n’hi ha prou”, si el suport a Lluís Aragonès és tan àmpli com diu la direccio, no hi haurà cap inconvenient per a que la seva candidatura resulti majoritària en un congrés regional.
En cinquè lloc, convoco als 282 signants de la petició de congrés, i a tots els militants republicans que hi vulguin assistir, a una assemblea informativa a celebrar el proper dijous 13, a les 8 del vespre, al Bravium Teatre de Reus (carrer de la presó 13), per debatre l’actitud a adoptar davant el Consell Nacional i el proper congrés regional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume, sembla que ens trobem davant d’una nova mostra del que crec que és actualment el principal mal de la democràcia, que provoca un creixement del desencís i l’absentisme a marxes forçades. La partitocràcia establerta en el nostre sistema polític, una xacra que margina tota opció que s’allunyi de la línia marcada per la direcció dels respectius partits.
Espero que la direcció del partit no faci una nova mostra de prepotència i menyspreu a la militància i permeti que aquesta sigui qui escolleixi el seu candidat. Si realment tenen 700 firmes la seva victòria serà incontestable… de què pateixen, doncs ?
…en el meu bloc publico, en primicia, la
Declaració programàtica ERC 2007
de que dediquem més esforços i temps a les baralles de pati de col·legi que a fer el que és el nostre compromís social i nacional amb el nostre estimat país.
Així, senzillament, no hi ha futur.
O redrecem o tirem al fem aquest projecte, començe a estar fart de tant infantilisme.
Cal fer pública, evidentment, la resolució de la Comissió de Garanties que menciones. Però, així i tot, un mínim sentit democràtic avala que el congrés regional sigui decisiu pel que fa a l’elecció de l’ordre en la candidatura. No és qüestió d’infantilisme ni de voler perdre el temps, és defensar un sistema democràtic o bé aplicar en una fórmula on es confon reiteradament partit i direcció, sense lloc per la concepció assembleària d’ERC. Deixar aquests termes interns clars és imprescindible perquè, després, en les responsabilitats de govern no s’actuï de la mateixa manera perversa amb els afers de tota la ciutadania i fent un mal favor al procés d’alliberament nacional.
Molts ànims perquè tens tota la raó.
Salutacions.
Segueixo amb interés els teus esforços. Des de fora, saps que no sempre coincidim en l’evaluació, pero les coincidències les superen. Reconec una certa aversió als partits polítics. Potser en realitat, ho es al sistema sorgit de "transició" a l’espanyola i a la forma de mediatitzar la voluntat popular per encaixar-hi. No, no es tracta "d’anti-partits" o d’optar per hipotètics "poders populars" que amaguen partits únics i dictadures….. No es tracta de fer "antipolítica". No, no, no. Es tracta de DEMOCRACIA, d’exercir la ciutadania republicana i exercir de Poble. Constituir-se en Poble en la nostra gran tradició de lluita per la Llibertat. Fugint d’irracionalismes i obscurantismes. Amb transparència i sense ignorància.
Existeix una Ley de Partidos…. existeix un problema de finançament…..i ja veieu TOTS VOLEN LLISTES OBERTES….. durant aquest llarg capvespre de la "transició", la confiança es ressent……. i el nostre pais s’esmicola enmitg de l’hegemonia dels Vichyssoises…..
Al final es una qüestio de "flaire": quan s’al.leguen questions de procediment per fugir del fons dels assumptes…. marramiauuuu! ERC té un paper difícil (per això l’observo amb interés). Els Vichyssoises continuen, més o menys sectaris, més o menys promotors de carreres personals, més o menys "funcionariats", més o menys "capitans" o "generals", tractant d’ignorant al seu Poble. La praxi republicana es difícil. Et desitjo molta sort. No he perdut la fe en els homes i les dones que son, i volen ser, Poble. Per nosaltres, el català.
No m’agrada gens aquesta frontissa que s’està creant entre càrrecs públics i militants del partit. La resposta a un manifest hauria de ser el debat serè i tranquil, contundent, si cal, però no crispat ni personalitzat. Sempre es poden esgrimir raons personals ( i és que els humans, també els catalans sobiranistes, en som, d’imperfectes), però jo sempre he procurat posar per davant el debat ideològic i estratègic, el fons i les formes, més enllà de les fílies o fòbies cap a les persones que ens representen. I, sincerament, em penso que el Jaume ho ha portat sempre en aquest nivell alt i no en un altre. Faré cap al Bravium.
No estaria de més que es coneguès el que ha dir la Comissió de Garanties.
Jaume, continuo pensant que es el millor candidat per la circunscripció de TGN, però si finalment el Lluís Aragonès es el cap de llista, serà l’obligació de tots els militants donar-li suport i aconseguir 2 diputats.
El que està pasant ha de servir d’exemple i en el proper Congrès s’ha de deixar ben clar en els Estatuts la forma d’elegir els candidats, de manera que no hi hagi cap mena de dupte i no torni a sucseir el d’ara.
Anim Jaume.
Amunt i crits.
ll*ll
I veig que per aquí a Tarragona està passant el mateix…
que tinguis molta sort Jaume, però mala tens mala teler .
Manel des de Alemanya
Aquesta paraula tant de moda es la que es logra amb actituds tant antidemocràticas com les de la direcció del partit. Amb aquesta obsessió de control nomes aconseguiran perdre vots i augmentar la desconfiança cap al partit. No estaria malament com a mesura de pressió la perdua de vots a nivell de militants i així redreçar la situació interna que es urgent.
És innegable que el fet que l’Executiva aprovi les candidatures per a les eleccions espanyoles, encabat de confegir-les com ha volgut a partir dels noms electes als congressos fets, és del tot legalment correcte i d’acord amb els Estatuts. Un altre assumpte és que sigui impecablement democràtic, màxim quan s’ha demanat la celebració d’un congrés regional.
Dit això, queda clar que si volem anar cap a la democratització interna en el nomenament de candidats cal canviar les regles del joc. Cal canviar, doncs, els Estatuts. Crec que seria lògic en aquest sentit que a cada elecció es fes un congrés de l’àmbit territorial de l’elecció -és a dir, si el candidat és "provincial" a las Cortes, el congrés hauria de reunir a tots els militants de la circumscripció electoral en qüestió. I al meu entendre la decisió del congrés hauria de ser sobirana, sense cap instància superior que la modifiqués. És a dir, al revés de com és actualment que els congressos no corresponen a les circumscripcions, que les decisions dels congressos són orientatives i que el l’òrgan sobirà en la confecció de llistes -fent i desfent- és l’Executiva. Sóc conscient que aquest mètode en la seva puresa té inconvenients, com ara que impedeix la incorporació a llistes d’independents. Òbviament, doncs, és una opinió personal, manifestament millorable, que crec que pot ser un punt de partida per reflexionar sobre com fer més democràtica l’elecció de candidats.
Jaume,
Jo no hi podré ser, però el que digui la majoria té el meu suport.
¡Endavant!
Marcel Banús