Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 d'agost de 2021
0 comentaris

Els paixtuns i la jihad global

L’editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb, és especialment pertinent en assenyalar l’articialitat de les fronteres estatals arbitràriament fixades pels colonitzadors europeus al segle XIX i XX com un dels factors que ha menat als conflictes inter-ètnics de les poblacions compreses dins d’uns límits territorials aliens i ficticis: “El tabú de la frontera inamovible: l’amarga lliçó afganesa. Una frontera, qualsevol frontera, només és temps posat sobre un espai“.

Abans d’ahir, a Le Figaro, el geopolitòleg Alexandre del Valle, assenyalava un doble fenomen, mentre una part dels afgans s’acommoda com a mal menor a l’ordre establert pels talibans des talibans, voire les soutient, per altra part, “les grands perdants sont les minorités religieuses et ethniques non-pachtounes».

D’Israel estant, el Major General ( a la reserva de les FDI) Gershon Hacohen, analitzava en aqueix report publicat el proppassat 23 al BESA Center preveient l’impuls renovat que la victòria dels talibans donarà al jihadisme arreu del món, The Taliban Victory as a Victory of Faith.

Tot fa preveure, com expliquen Hervé Théry et Daniel Dory en aqueix article de fa cinc dies a la revista “Conflits”: Terrorisme et insurrection en Afghanistan : quelques données de base”, que l’enfrontament entre els paixtuns i els jihadistes multinacionals del Califat Islàmic, com ho demostra l’atemptat a l’aeroport de Kàbul abans d’ahir, anirà en augment i només la intervenció de la Xina com a nova potència dominant sobre Paquistan, Iran i ara Afganistan podrà imposar un cert reequilibri transestatal.

Post Scriptum, 2 de setembre del 2021.

Els paixtuns no solament imposen la seva hegemonia sobre les altres minories ètniques i religioses (per exemple els gitanos) sinó que la victòria dels talibans, segons Mordechai Kedar, un eminent expert jueu en matèria de jihadisme, és el preludi d’atacs d’envergadura per part de la Jihad global contra el món occidental [dit] judeo-cristià: “Avec les talibans, le conflit islamo-chrétien refait surface“.

Post Scriptum, 8 de setembre del 2021.

Finalment, com explica avui The Times of Israel: Le dernier Juif d’Afghanistan a finalement quitté le pays. Zebulon Simantov a franchi la frontière avec l’aide d’un intermédiaire ultra-orthodoxe de Brooklyn et d’un homme d’affaires israélo-américain; il veut aller à New York.”

La presència jueva al territori que avui hom coneix com l’Afganistan era més que mil·lenària, com explica JForum el proppassat 27 d’agost: “Les Juifs ont vécu depuis plus de 2500 ans en Afghanistan“. Avui, la neteja ètnica menada pels jihadistes ha culminat amb èxit, i no només això sinó que el nou règim dels talibans anuncia estar disposat a establir relacions diplomàtiques amb tots els estats del món llevat d’Israel, al que qualifiquen de tumor a extirpar de la comunitat islàmica. Avui, Seth J. Frantzman publica aqueixa reflexió al Jerusalem Post sobre la normalitat amb la que la diplomàcia i els organismes internacionals entomen aqueix apartheid i els propòsits genocides contre l’estat-nació del poble jueu: The Taliban and implicit antisemitism in int’l relations. Why is it that the one Jewish-majority state is the only one that certain governments, among them Taliban, Pakistan and Malaysia, refuse to have relations with?

Post Scriptum, 4 d’octubre del 2021.

Lina Murr Nehmé, historiadora i islamòloga, publica avui a Le Figaro un article titulat «Les talibans ont, comme al-Qaïda, des ambitions mondiales», on repassa les causes de la presa del poder per part dels talibans i exposa les seves ambicions estratègiques: “Et la province frontalière du Khyber Pakhtunkhwa entra en rébellion ouverte contre l’État pakistanais. Cette province est considérable: 35 millions d’habitants dont la plupart sympathisent avec les talibans. Elle est réclamée par l’Afghanistan auquel elle appartenait autrefois. Il ne serait donc pas étonnant que le nouveau régime afghan envisage son annexion, vu les amitiés dont il dispose sur place. Cette annexion faciliterait celle du fragile Pakistan, qui est le deuxième pays musulman le plus peuplé du monde. Et qui possède la bombe atomique.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!