Dilluns d’aquesta setmana em preguntava des d’aquest bloc: per a quan la llei de consultes populars? Segons l’Avui serà dimarts vinent.
Efectivament, segons publica el diari Avui, dimarts vinent el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovarà la memòria prèvia a l’adopció del projecte de llei de consultes populars de Catalunya. Afirma el rotatiu que aquest fet serà degut a la determinació de l’actual secretari general d’Esquerra Joan Puigcercós que, a més, anuncia que utilitzarà aquesta iniciativa durant la campanya per l’elecció de president d’ERC. Havent llegit la notícia he trucat a l’Hèctor López Bofill, (no he pogut localitzar a l’Alfons López Tena), per demanar-li en tant que redactors del document de bases de la llei elaborat pel Centre d’Estudis Sobiranistes si en tenia algun coneixement. La resposta ha estat no.
Estrictament, no cal que la tramitació d’un text jurídic un cop lliurat a un responsable governamental compti amb el vist-i-plau dels seus redactors. Però en un tema com aquest la complicitat entre dirigents polítics i juristes és fonamental. No em consta tampoc que el Comitè Executiu d’ERC hagi decidit prendre aquesta iniciativa, per tant tal i com afirma el diari, aquesta serà una proposta destinada a ser capitalitzada a efectes interns per Joan Puigcercós. Aquesta actitud per si sola demostra la falta de direcció política col·legiada que viu l’Esquerra. No és però, un fet aïllat, buscar el protagonisme personal en un tema crucial per a l’estratègia autodeterminista que ha d’adoptar el partit. Els actuals dirigents són responsables de l’absència de línia política del partit i amb aquestes actituds demostren la seva falta de capacitat per articular i fer funcionar els òrgans de direcció d’ERC. La llei de consultes populars hauria de formar part, (junt amb la resposta que s’ha de donar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut), d’un canvi de comportament de l’Esquerra dins del Govern i cara a la societat. No pot ser un gest aïllat enmig d’una pugna interna precongressual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja no tenen cap mena de vergonya!.
Anims Jaume, a veure si entre vosaltres i nosaltres (RCat) podem canviar les coses, però ho veig molt dificil, ara per ara, els militants estan o bé encara enlluarnats per les mentides de l’aparell o bé estan intoxicats per als mitjans de comunicació afins al PSC-PSOE, els més interesats que guanyi els oficialistes.