Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 de setembre de 2012
0 comentaris

Del 12 de desembre del 1989 al 27 de setembre del 2012

Han passat vint i tres anys des que per primer cop el Parlament de Catalunya va declarar que el poble català no renunciava a exercir el dret d’autodeterminació.

 

Això va succeir el 12 de desembre del 1989 a iniciativa d’ERC, una comissió parlamentària va aprovar una tímida declaració amb els vots favorables de CIU, ICV i el vot negatiu del PSC, el PP ni va assistir a la reunió. Avui el Parlament ha pres una altre acord, aqueix cop en sessió plenària, i ha decidit exercir el dret d’autodeterminació durant la propera legislatura, amb permís o sense de Madrid.

El trajecte recorregut en termes polítics és molt gran, no sols temporalment sinó, sobretot, qualitativament. Una cosa és declarar que un subjecte col·lectiu, com és el cas del poble català, és titular d’un dret inalienable, imprescriptible i irrenunciable com és el de decidir. I una altra és donar els passos efectius per fer-lo realitat, com ahir va fer la majoria parlamentària del nostre país.

Entremig el Regne d’Espanya viu una crisi estructural, (sense precedents des de la restauració monàrquica del 1978), institucional i econòmica i Catalunya s’ha empobrit acceleradament víctima de l’espoli d’estat a que està sotmesa. L’independentisme ha esdevingut sociològicament majoritari i el principal partit garant de l’ordre espanyol –el PSC- ha perdut la seva condició de força hegemònica i s’està  enfonsant.

Post Scriptum, 27 de setembre del 2022.

Deu anys després, havent fet un referèndum d’autodeterminació l’1 d’Octubre del 2017, el Govern del “president Aragonès vol demanar un acord de claredat al govern espanyol per poder fer un referèndum“, cercant el suport polític i social per pactar-ne el contingut, interpel·lant especialment PSC i comuns, quan és sabut que hi estan en contra. I, encara més, després que el juliol passat aqueix Govern es va rendir a la Moncloa renunciant a altra via que no fos la reforma de la Constitució espanyola. Però, a sobre és un tret al peu per a la causa nacional catalana, ja que com explica avui Vilaweb: “La Llei de claredat va servir per frenar l’independentisme. Va ser una maniobra del govern del Canadà per a impedir un tercer referèndum unilateral al Quebec”.

Fer aqueixa mena de propostes estèrils just abans del cinquè aniversari de l’1 d’Octubre és una mostra del nivell de cinisme i impostura on ha caigut aqueix govern i els partits que li donen suport, directament (ERC i JUNTS) i indirectament (CUP). La resposta independentista ha der ser la mobilització convocada dissabte vinent pel Consell de la República catalana a Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!