Vilaweb informa avui de les esmenes presentades per l’agrupació del PSC de Vilanova i la Geltrú al congrés del partit, previst pel juliol d’enguany, en favor del reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català.
Sixte Moral, antic batlle de Vilanova i militant del PSAN en la seva joventut, ja va contestar públicament fa mesos unes manifestacions de Miquel Iceta menystenint el dret d’autodeterminació del poble català. Ara, no es tracta d’un gest individual sinó d’una decisió col·lectiva d’una organització local prou significativa que pot reobrir el debat sobre aquesta qüestió al si del principal partit polític del país.
No vull fer prediccions sobre quines possibilitats de prosperar té aquesta esmena però, en principi, els antics militants de Covergència Socialista de Catalunya, una de les organitzacions que van confluir per crear el PSC-Congrés i després, l’any 1978, el PSC (PSC-PSOE), hi haurien d’estar d’acord ja que aquesta reivindicació figurava en el seu ideari. El col·lectiu “Nou Cicle”, amb Raimon Obiols i Antoni Castells al capdavant, no està disposat a actualitzar els plantejaments autodeterministes de l’antic Moviment Socialista de Catalunya.
Haurem d’estar atents a l’actitud que adopten les Joventuts Socialistes de Catalunya. I també, vist des d’ERC, serà una oportunitat per avaluar quina influència ha tingut en les files socialistes els anys de connivència en els governs tripartits amb els dirigents dels republicans independentistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquests esforçats militants del PSC-PSOE no demanen al partit que impulsi un procés d’autodeterminació a Catalunya. El que diuen, si fem cas de Vilaweb, és “que arribat el cas que una majoria de catalans ho decidissin, el PSC acceptarà l’exercici del dret d’autodeterminació, entès com la capacitat de decidir el nivell d’autogovern que col·lectivament es vulgui tenir i la forma de relació amb la resta d’Espanya“.
Bé, em sembla evident que això i res és el mateix. Treguem-nos d’una vegada per sempre la vena dels ulls. No ens continuem autoenganyant que no ens fa cap bé. Si volem impulsar un projecte seriós d’autodeterminació hem de saber qui són els nostres adversaris, qui ens trobarem a l’altre costat de la barricada. I el PSC-PSOE n’és un, juntament amb el PP, C’s i tota la fauna espanyolista que pul·lula al seu voltant. Si no tenim això clar, val més que tanquem la barraca i ens dediquem a altres coses.
Santa Innocència!
Foc d’encenalls, fer la puta i la Ramoneta, marejar la perdiu, etc etc
No n’espereu res d’aquells que ni són socialistes ni els interessa cap més projecte nacional que el d’Espanya. Els autodeterministes hi són quatre. Temps al temps.
Wu Ming.cat
Algú sap si les esmenes es voten per separat una a una?
El vot és secret o a ma alçada?
Es fan publics els vots a favor i en contra de cada esmena?
(estaria bé que els del seu propi partit fessin callar al ZP quan diu que la independencia per la via democratica és impossible)
http://www.llibertats.cat
Navegant per la blogosfera del PSC, he trobat un document impagable
d´un dels col.lectius , àgora socialista, que no és precisament dels
més catalanistes, però que han fet públic el protocol de relacions
entre el PSC(congrés) i PSC(Reagrupament) , de la mà Joan Raventós, Ramon Obiols, F.Ramon, J.M. Triginer i en nom del PSOE d´Alfonso Guerra.
– Document protocol de Constitució PSC i el PSOE
Entre d´altres punts interesants a la unió dels socialistes propugnada
el 1977 , com elements de coincidència de principis entre el PSC i el
PSOE, expressen en castellà:
Las
fuerzas políticas que suscriben este acuerdo coinciden en afirmar que
los socialistas del estado español han de establecer organismos
representativos y decisorios comunes que definan los elementos
estratégicos y tácticos coincidentes de la lucha de clases en este
ámbito estatal. En su propio ámbito las organizaciones socialistas de
las diversas nacionalidades y regiones del Estado tendrán plena
soberanía.
DISPOSICIÓN
TRANSITORIA. – Desde el 1 de mayo de 1978, hasta la fecha del Congreso
de unificación toda la imagen pública del proceso unitario hará siempre
referencia a los nombres completos o, en todo caso, a las siglas
completas de los tres partidos que protagonizan la unidad.
Acuerdo sobre la Unidad Socialista
El
PSC y la FSC (PSOE) y los socialistas independientes acuerdan realizar
la unidad socialista de Cataluña mediante un proceso que culminará en
la constitución de un único partido socialista de Cataluña resultado de
la unión de los socialistas de Cataluña. Este partido, plenamente
soberano, configurará la organización política del socialismo en
Cataluña y su articulación con el PSOE en la perspectiva de la unidad
de todos los socialistas del Estado a través de un Congreso democrático
a celebrar en el presente año, preparado por comisiones de ambas
organizaciones que elaboren por consenso las propuestas al mismo.
Dicha unidad de los socialistas catalanes se acuerda en torno a las siguientes coincidencias de principios:
Las
fuerzas políticas que suscriben este acuerdo coinciden en afirmar que
los socialistas del estado español han de establecer organismos
representativos y decisorios comunes que definan los elementos
estratégicos y tácticos coincidentes de la lucha de clases en este
ámbito estatal. En su propio ámbito las organizaciones socialistas de
las diversas nacionalidades y regiones del Estado tendrán plena
soberanía.
En
este proyecto unitario y de articulación se inscribe el acuerdo de los
firmantes de adoptar una posición común en relación a su posible
participación en el próximo proceso electoral.
Con
esta finalidad, consideran fundamental la presentación conjunta de la
candidatura que aporte esta denominación por encima de las siglas de
cada uno de sus elementos integrantes, a fin de aglutinar la adhesión
de las masas trabajadoras y de todos los ciudadanos interesados en dar
una orientación realmente progresiva a la configuración política de
Cataluña.
Las
partes que tomen este compromiso afirman la voluntad de trabajar en
común por la rápida formulación de un Manifiesto Programa electoral
para el cual tomarán como base los denominadores comunes de las
respectivas declaraciones de principios y los correspondientes
programas de línea política, y establecer la participación en las
listas de candidatos por mutuo consenso.
Entre las finalidades indeclinables que esta candidatura de unidad socialista quiere servir, figurarán de una manera explícita:
exigencia constitucional de una estructura del estado que garantice a
Cataluña la profundización de su autonomía, más allá de los niveles
previstos en el Estatuto de 1932 y de acuerdo con las necesidades
reales del momento, y apoye el proceso de autonomía de las diversas
nacionalidades y regiones diferenciadas del Estado español. Para ello
expresan su voluntad de trabajar en común con todas las fuerzas
democráticas catalanas del Congreso.
colaboración con todas las demás fuerzas socialistas representadas en
el Congreso para orientar, hasta donde sea posible, una acción común en
su seno, a fin de configurar Estado de acuerdo con unas líneas
susceptibles de favorecer el progreso hacia el socialismo, así como la
adopción de medidas que tiendan a favorecer los intereses inmediatos de
los trabajadores
Abril 1977
Abril de 1977
Protocolo de asociación del grupo parlamentario
“Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)”
al Grupo parlamentario PSOE
Las
condiciones del funcionamiento del Grupo Parlamentario “SOCIALISTES DE
CATALUNYA”(PSC-PSOE)”, asociado al Grupo Socialista del Congreso del
“GRUPO PARLAMENTARIO PSOE”, son las siguientes, según acuerdo expreso
entre ambos grupos parlamentarios.
Grupo Parlamentario “Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)” mantendrá
portavoz o presidente y suplente propios en la Cámara de Diputados.
grupo parlamentario tendrá asimismo capacidad de representación a todos
los efectos previstos en las actuales normas de la Disposición de la
Presidencia de las Cortes del 8 de Julio de 1977, publicadas en el
Boletín de las Cortes del 11 siguiente, y las que se prevea en el
futuro reglamento provisional de funcionamiento de la Cámara de
Diputados de las Cortes, en su caso.
grupos parlamentarios acuerdan una disciplina común de voz, acción y
voto en el Congreso de Diputados, para lo cual la deliberación se
producirá en asamblea común, y a través de reunión conjunta de los
respectivos comités permanentes.
grupos parlamentarios utilizarán servicios comunes que sufragarán
proporcionalmente, y se dotarán de normas de funcionamiento interno
análogas.
anteriores acuerdos tendrán vigencia hasta que se culmine el proceso de
unidad orgánica iniciado en Catalunya entre el PSC y la Federación
Socialista de Catalunya (PSOE), en cuyo momento deberá estarse a los
acuerdos resultantes del Congreso de unificación.
Entre las firmas legibles, Alfonso Guerra firmaba en nombre del Comité Permanente del Grupo socialista del Congreso y por Socialistas de Catalunya: Joan Reventós, R. Obiols, Francisco Ramos y J. M. Triginer
Junio, 1977
Finalmente,
quiero añadir que la mayoría de las fechas que he citado así como los
textos en archivos word proceden del excelente y documentadísimo
trabajo realizado por el compañero José María Triginer en una
completísima web cuyo contenido representa a mi entender la mejor base
de datos sobre el socialismo en España y, especialmente, en Cataluña.
Llegint tot plegat sobta que un ministre espanyol com Celestino
Corbacho, militant del PSC, defensi politiques liberals en contra del
protocol en l´apartat nº 4 que diuen compartir tant PSC com PSOE de
defensa de la dignitat humana, com abstenir-se en la directiva de les
65 hores i ara el PSC en vulgui fer bandera. o tenen una mal relació
amb el PSOE, o Cobacho ja no milita al PSC i milita al PSOE
directament. I es especialment greu a les portes del Congrés del PSC,
que els representant a executiva del PSOE sigui precisament Corbacho,
espero que segrestat com a ministre del PSOE, el PSC exerceixi la seva
sobirania, ja que poent-ho fer no constitueix grup parlamentari propi,
supeditant-se a designis del PSOE. Si Pallach aixequés el cap…
Perquè la socialització dels mitjans de producció, veneint fusions i
OPES, de socialistes no en tenen gaire, i regalant decrets a
electriques vai senat d´un bilió d´euros, pujant el rebut de la llum
una mitja del 7,3% a les classes populars i fent rebaixes d´impostos
per retallar ajudes socials o pitjor malfinançant comunitats autoomes i
nacionals, que amb molt menys han de fer front a la llei de
dependència, de socialistes i d´esquerres poc els queda en la pràctica
politica .
I el punt 5, el reconeixement del dret a l´autodeterminació, no és
vàlid per Catalunya. Si reconeix el punt les nacionalitats, perquè nega
les seleccions nacionals i tots els organisme cap un veritable estat
confederal? Quan un representant del PSC nega aquest dret , està dient
que es desvincula del PSC i passa al PSOE?
Ja veurem esmena del PSC de Vilanova i la Geltrú, que no diu exercir-lo
, simplement que és un dret, si es nega a aprovar-se al Congrés del
PSC, contravenint el protocol comunament acceptat tant per PSC com el
PSOE el 1977.
I el punt 6, retorna ala legalitat republicana, que es neguen a
reconèixer essent un partit orgànicament que accepten i defensen la
monarquia i la seva instiitucionalització que li ve donada per
l´herència franquista, en contra del sentiment de moltes de les seves
bases, que veuen com s´aplaudeix els serus representants actes de
limitació de la llibertat d´expressió quan té relació amb la monarquia.
I en el protocol d´associació es reconeix després del procés
d´unificació la capacitat sobirana de constituir el grup “Socialistes
de Catalunya” mantindrà, president, portaveu i suplents propis al
Congrés dels Diputats. Sobren paraules d´aquells militants/es del PSC
que neguin la realitat històrica i que en proper Congrés no facin el
pas cap al retorn als seus origens, ara emmordaçats voluntariament pel
PSOE, que els és un dia i un altre deslleials a ells, i al govern
català.
Tenen molta feina a fer, si volen avançat amb auqells aprtits autodeterministes que som la majoria al Parlament de Catalunya.
Lligant amb el Congrés d´ERC, els cal recordar que una de les
condicions és el reconeixement del dret a decidir i la formulació legal
pel seu exercici. El PSC decideix si vol contnnuar al govern o vol una
sociovergència liberal presidida per José Montilla o Artur Mas. És
hjora de saber qui pot més a can PSC, l´ànima de Josep pallach
o la d´Alfonso Guerra que farà passar també el PSC de nou, tal com va
dir ell amb l´estatut, per “l´adreçador”, passant-li al PSC el ribot.
Està a prova la sobirania del PSC i el seu futur polític cap als seus
origens autodeterministes, republicans i d´esquerres que no trenqui
acords amb Esquerra Republicana o abraci el liberalisme sociovergent.