Jaume Renyer

Aquest és el títol d’un document elaborat pel Moviment de Defensa de la Terra el proppassat novembre i que ara, editat com a opuscle, ha estat distribuït arreu.

Vaig demanar als companys del MDT poder rebre les seves publicacions amb la finalitat de seguir la seva evolució política i conèixer els seus plantejaments. Mantinc des de fa anys una molt bona relació amb Carles Castellanos i Albert Botran treballant plegats al Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació. Esporàdicament comentem qüestions conjunturals i estratègiques i crec apreciar en el contingut d’aquest document un canvi més que purament terminològic. Em refereixo a les continues referències al republicanisme com a ideològia i a la forma d’estat republicana que s’hi contenen.

Sóc dels que propugnen una concepció autòctona i original del republicanisme que connecti amb els precedents jurídics i polítics que inspiraven el sistema de govern català anterior a 1714. El republicanisme ha de tornar a ésser un referent col·lectiu, un conjunt de valors socialment compartits, com va arribar a ser-ho als anys trenta del segle passat. ERC n’és una expressió política més, però no ens convé com a país que en sigui l’única. Per tant, MDT, ERC, i l’independentisme d’esquerres en general, han de trobar en l’ideari republicà un punt de connexió malgrat les divergències estratègiques entre les diverses formacions polítiques que pugnen per l’hegemonia d’aquest espai.

Simultàniament he rebut també l’òrgan d’expressió del MDT, “La Veu de la Terra” número 80, corresponent al mes de desembre de l’any passat que està farcit d’articles reflexionant sobre el comunisme i el dret d’autodeterminació i les influències leninistes en l’esquerra independentista catalana d’avui. Estan fetes des d’una perspectiva crítica i no haurien de suposar una contradicció amb els plantejaments republicans que he cregut apreciar en el document anteriorment citat. En d’altres organitzacions independentistes com Maulets o Endavant es pot apreciar, a diferència del MDT o del PSAN, una assumpció simbòlica i abstracta dels referents comunistes ortodoxes vigents als països de l’Est europeu fins a la caiguda del règim soviètic que, crec, no aporten res de constructiu a la causa de la llibertat nacional catalana.