Jaume Renyer

Avui fa nou anys va morir al monestir de Poblet el monjo i historiador Agusti Altisent i Altisent.

La seva personalitat polifacètic ha estat glossada per eminents acadèmics i és ben coneguda entre la comunitat universitària catalana, especialment a la Universitat Rovira i Virgili on va ser professor d’Història. Esporàdicament hi vaig conversar en algunes estades al monestir quan l’hostatgeria era dins del recinte monacal i em vaig sentir impressionat pel rigor i l’erudició de la seva obra “Historia de Poblet” (1974). Vaig intentar fer Història un cop havia acabat Dret, però només vaig assistir a algunes assignatures, la que impartia el pare Altisent no me la perdia gairebé mai. Passats els anys, la seva obra i l’enfocament ponderat que donava als temes que tractava en els seus escrits em venen a la memòria sovint quan sento el magnetisme que desprén el conjunt monumental de Poblet.

Post Scriptum, 9 de juny del 2021.

Avui, tot xerrant amb Josep Ramon Fuentes, m’ha fet saber que una de les dites més substancioses de mossèn Altisent era aqueixa: “el problema dels catalans és la petitesa del cor, fins que no s’enalteixi Catalunya no serà gran”. Dissortadament, és així.

Post Scriptum, 25 de maig del 2022.

La lectura del discurs del doctor Altisent en l’acte de recepció a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona del 6 de desembre del 1979 titulat “Entorn de la història com a ciència i els seus contactes amb la creació literària”, (editat per la mateixa Acadèmia), és una mostra del seu saber i excel·lència intel·lectual que haurien de llegir els historidors d’ara. Sovintegen opinadors mediàtics mancats d’erudició que s’emparen en la titulació acadèmica d’historiadors per pontificar arbitràriament sobre conflictes passats i presents (per exemple l’arabo-israelià, o el català-espanyol). El pare Altisent deixa escrita en la seva disertació aqueixa sentència: “Si la història ha d’ésser una ciència, ha de demostrar, en la mesura que en cada cas sigui possible, aquella relació de causa i efecte entre els fets que explica, sense la qual la raó no descansa. La història s’ha de fer amb dades i amb notícies, però també, i molt, amb pensament. L’historiador ha de tenir la passió de comprendre i ha de ser tan àvid d’intel·ligència com d’erudició” (pàgina 13).