Sahar Khodayari, en la memòria

Sahar Khodayari, també coneguda com la “Noia Blava” ( Teheran, 1990-2019) fou una aficionada al futbol iraniana, seguidora de l’Esteghlal FC de Teheran que intentà entrar a l’estadi Azadi per a veure un partit de futbol disfressada d’home, però els vigilants de seguretat l’arrestaren i, més tard, el Tribunal Revolucionari la sentencià a sis mesos de presó. Com a resposta a la sentència condemnatòria, es calà foc davant la seu judicial i una setmana després de la immolació, el 8 de setembre d’enguany, morí a l’hospital Motahari a causa de les cremades. La seva mort ha generat nombroses mostres de dol per part d’estrelles locals i internacionals de futbol i grups de defensa dels drets humans.

El Consell Nacional de la Resistència Iraniana té una branca femenina que divulga els seu cas i en general la lluita de les dones iranianes contra la dictadura, alertant entre altres coses de l’elevada taxa de suïcidis en la franja d’edat entre els 15 i els 24 anys. A Catalunya, la resposta a estat ínfima, (un breu a TV3 i un anota del FCB) per a vergonya nostra, tant solidaris que som amb altres causes humanitàries, però quan es tracta de denunciar les teocràcies islàmiques la por a ser acusats d’islamofòbia, un fals estigma que ningú gosa desacreditar argumentadament. Justament aqueixos dies el règim iranià està agredint estats veïns (Israel, Aràbia Saudí) davant el silenci compungit de la comunitat internacional que tem la guerra que els islamistes desitgen, molts polítics nostrats s’inhibeixen d’opinar res adduint que es tracta d’un reglament de comptes entre potències alienes a la nostra quotidianitat. El cas de Sahar Khodayari demostra la naturalesa inhumana del totalitarisme islamista al qual les societats obertes occidentals estan abocades a fer front.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *