28 d’abril: cal una única candidatura independentista

La renúncia unilateral del govern del PSOE a negociar amb el govern català ha dut ERC i PDECat a votar no als pressupostos de l’Estat, aqueixa actitud més les pressions del tripartit neo-franquista (i els barons socialistes encapçalats per Felipe González) ha afeblit la presidència de Pedro Sánchez fins al punt que l’ha obligat a convocar eleccions avançades el 28 d’abril vinent.

Com deia Vicent Partal abans d’ahir a l’editorial de Vilaweb, l’encara secretari general del PSOE s’ha autodestruït tot sol i no és creïble que aparentant representar una tercera via entre els partits neo-franquistes i els independentistes catalans pugui guanyar les eleccions. Un pacte post electoral entre el PSOE (probablement sense Sánchez) i Ciudadanos o, directament, govern del tripartit PP-Ciudadanos-Vox és el que ens espera al capdavant del poder espanyol en aqueixa fase aguda del conflicte per la independència de Catalunya.

La resposta independentista hauria de ser una candidatura unitària tant a les eleccions espanyoles com a les europees del 26 de maig vinent, com ja va proposar fa mesos Josep Lluís Carod Rovira, o fins i tot integrada també per nacionalistes bascos i gallecs com va formular Arnaldo Otegi atès que la involució cap al neofranquisme és evident a Espanya. L’aplicació novament de l’article 155 CE per establir un estat d’excepció permanent a Catalunya (i als territoris on calgui) serà el programa electoral de l’integrisme espanyol més reaccionari (on cal incloure-hi bona part dels dirigents del PSOE).

Post Scriptum, 17 de febrer del 2019.

Arnaldo Otegi proposa una candidatura unitària de tots els pobles oprimits pel Regne d’Espanya a les eleccions del 28 d’abril vinent.

Post Scriptum, 19 de febrer del 2019.

Josep Lluís Carod-Rovira reitera els seus anteriors plantejaments unitaris referits a les eleccions a les eleccions europees aplicant-los ara, també, a les eleccions espanyoles publicant avui aqueix article a Nació Digital: “Una llista per guanyar”.

Post Scriptum, 24 de febrer del 2019.

Les declaracions del conseller Comón avui al periòdic El Món: “Em sembla un delicte d’alta traïció als catalans no treballar per la unitat” són la definició exacta de la responsibilitat que recau en els dirigents que prioritzen altres objectius que no pas el de la independència.

Post Scriptum, 28 de febrer del 2019.

L’enquesta del CIS dóna el PSC com a força més votada a Catalunya pel 28-A frustrant les cabòries d’ERC que ja s’hi veia. El PSOE recupera vot de Ciudadanos i dels Comuns.

Anant els independentistes en llistes separades pot passar com al 21-D que guanyi un partit espanyolista dificultant el relat de la majoria electoral republicana. Esquerra interpreta les crides a la unitat com una solució per salvar els post-convergents de la desfeta que tan anhelen, però no se’n adonen que Junts per Catalunya i la Crida Nacional per la República no són els hereus del pujolisme ni entenen la prioritat d’una estratègia conjunta més enllà del seu sectarisme foll. Si la CUP decideix presentgar-se a les eleccions espanyoles pot afavorir una llista conjunta amb ERC-Junts per Catalunya que sigui guanyadora.

Post Scriptum, 3 de març del 2019.

Comparteixo totalment el manifest impulsat per l’ANC per bastir una llista unitària independentista a les eleccions europees del 26 de maig vinent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *