26 de maig del 2019: eleccions espanyoles ?

Hom especula fonamentadament amb la possibilitat que el PSOE aprofiti la previsible consolidació del seu califat autonòmic andalús el proper 2 de desembre per anunciar la coincidència de les eleccions municipals, autonòmiques, europees i espanyoles al 26 de maig vinent.

L’objectiu de Pedro Sánchez és liderar el bloc del 155 CE diferenciant-se en els aspectes superficials del PP i Ciudadanos però mantenint el model d’España Nacional que comparteix amb els neofranquistes. A Catalunya suposarà que el PSC mirarà de recuperar vots a costa de Ciudadanos i els Comuns i temptar a ERC amb acords entre les “esquerres”.

El sectarisme estèril i sense estratègia que promou Oriol Junqueras es basa en fracturar l’independentisme desqualificant el projecte integrador que lidera Puigdemont de ser de “dretes” i avenir-se al manteniment de les condicions de dominació que el poder espanyol imposa al poble català (passivitat davant la castellanització socio-lingüística, suport als sindicats espanyols, entre d’altres).

L’independentisme hauria de presentar una única candidatura a les eleccions europees i espanyoles, (no cal a les del Parlament de Catalunya ni a les municipals) i internacionalitzar el conflicte català, però això dissortadament no passarà i entrarem en una etapa d’hegemonia precària del PSOE (amb la crossa de Podemos) a nivell estatal i l’enquistament del fraccionalisme al si de l’independentisme, sense projecte polític ni capacitat de fer front a les demandes socials i econòmiques encara que conservi el govern de la Generalitat i dels principals ajuntaments.

L’única via de sortida a mig termini a aqueix atzucac passa per la vertebració efectiva d’un moviment unitari al marge d’Esquerra al voltant del conglomerat PDECat-Crida per la República que pugui ser la candidatura més votada a les europees i a les espanyoles (ja que a les municipals es pot donar una certa dispersió entre Junts per Catalunya i PDECat) i desbloquejar el xantatge que exerceix ERC d’ençà que no va guanyar al 21-D.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2018.

Les intervencions dels diputats d’ERC avui al Congrés espanyol, enganxant-se en una pugna políticament estèril amb les provocacions de Borrell, no aporten res a la causa independentista i dil·laten inútilment la decisió de bloquejar la governabilitat de l’Estat (com proposava fa deu anys Heribert Barrera) i no participar en debats hispanocèntrics.

Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.

El govern del PSOE podria decidir convocar eleccions espanyoles coincidint amb les municipals i autonòmiques després de la derrota a Andalusia augmentant la repressió a Catalunya via un nou 155 CE amb les accions dels CDR com a excusa. El president Torra està sotmès a un assetjament mediàtic brutal amb la complicitat de Comuns i ERC que el volen afeblit i amb l’espai PDECat-Junts per Catalunya-Crida per la República sense una direcció estratègica clara.

Ara veig que Pere Martí ho explica a Vilaweb: “Torna el 155”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *