El meu amic Ramon Sargatal i Pellicer, esmentat sovint en aqueix bloc, ripollenc de naixement, ha publicat avui al Punt/Avui l’article titulat “Del progrés a la guerra” al qual vull afegir-hi algunes consideracions:
“Cap a l’any 970 Ripoll va irradiar progrés a Europa. Va ser a través d’un vailet occità, superdotat, que es deia Gerbert d’Orlhac (futur papa Silvestre II), un novici que va anar a estudiar-hi la ciència dels nombres i dels astres de la cultura musulmana. Mil anys més tard uns altres joves i un imam, infradotats, també provinents de la cultura musulmana, han destruït una mica més el diàleg entre cultures. I encara sort que els Mossos (gràcies, policia nacional!) no van deixar fer tot el mal que volien… Repeteixo: estic convençut que això no va d’immigració en general sinó d’un fanatisme religiós determinat.
Ens mata l’islamisme! I resulta que de soldats de Déu en surten com bolets. Però tant li fa: TV3 continua traient només tertulians que t’injecten sense parar la consigna unidireccional: tot és causa de la radicalització social, del terrorisme a seques, de processos aliens a imams i a mesquites… Tanmateix, ja és una evidència que, amb una vuitantena de centres salafistes, Catalunya s’ha convertit en una factoria de dogmàtics perillosos. Fa un any, en ocasió d’una entrevista que li vaig fer per a Celobert-Costa Brava Sud, la periodista Pilar Rahola m’advertia fora d’enregistrament el que ara m’autoritza a reproduir: ”Aquí no passa res perquè hi tenim les cúpules, però el dia que passi serà molt pitjor que en altres llocs…”
Rahola és una periodista detestada per alguns sectors no pas per dir mentides, sinó per no callar veritats. El que em va dir era fruit de la seva intuïció o de la informació que té dels Mossos? Sigui com sigui, constatem que era veritat. Com ja em sembla també veritat allò que deia Unamuno: “A los catalanes les pierde la estética”… Tenim una estranya propensió a voler aparèixer sempre a ulls del món com el súmmum de la bondat acolorida, de l’acolliment, del saber fer…. I ara, del no tenir por. Doncs mirin, aquest columnista en té. I no creu pas que sigui l’únic que la començaria a perdre si veiés un canvi de rumb en certs partits i dirigents polítics. Per exemple: un avió enlairant-se del Prat amb 300 deportats per adoctrinament comprovat en l’odi als valors democràtics. Això li donaria més moral que no pas tots els sermons de pensament únic que ens endinya la nostra… I és que la guerra no l’estan guanyant els gihadistes. L’estem perdent nosaltres. Per molt que vingui de Madrid un altre tipus sinistre a dir-nos que “unidos, venceremos.”
Conec en Ramon des de fa anys i és de les persones que més ha treballat (sense projecció mediàtica) per les relacions interculturals a Catalunya i amb aqueixa finalitat ha estudiat l’islam en un grau que ja voldrien molts dels qui en palen sense coneixement de causa. És per aqueix motiu que el seu parer el tinc en consideració a l’hora de valorar les qüestions que tracta en aqueix -aparentment- senzill article.
En primer lloc, denuncia l’obcecació nostrada a negar la realitat complexa que s’instal·la amb els nouvinguts procedents del món islàmic. Certament hi ha molta gent que només vol millorar la seva vida i treballar dignament, però també hi ha la llavor del conflicte importat per l’islamisme supremacista i excloent. Afrontar aqueixa realitat multidimensional exclusivament des del supremacisme bonista, políticament correcte, estèril, acrític i fins i tot autodestructiu (què hem fet nosaltres malament ?), com es dedueix de la lletra oberta de la pedagoga de Ripoll parlant beatificament dels xiquets que han acabat essent gihadistes és una actitud abocada al fracàs.
Aqueix capteniment, ben intencionat però erroni, no és exclusiu dels catalans, a França malgrat els resultats nefastos hom insisteix a negar la realitat del conflicte i de la incapacitat per penetrar des dels nostres plantejaments morals en la mentalitat i les formes de vida sectàries i dogmàtiques que són la llavor del gihadisme. Recomano la lectura de l’article del sociòleg Ángel Belzunegui publicat abans d’ahir al Diari de Tarragona aportant una visió autoexigent i no complaent del treball preventiu per detectar el gihadisme emergent entre nosaltres. També d’aqueix article del sociòleg Mathieu Bock-Coté.
En segon lloc, Ramon denuncia l‘endoctrinament crònic que des de TV3 insisteix a exonerar els islamistes de les seves accions fent recaure la responsabilitat dels seus fets en els ciutadans europeus, catalans en concret, que en són víctimes. Recomano la reflexió al voltant d’aqueixa definició de les causes profundes del gihadisme realitzada per l’intel·lectual amazic Salem Chaker que lluny de culpabilitzar Occident o el capitalisme diu el següent:
“Les États arabes et musulmans, principale source de l’islamisme radical”:
Le texte de Tamazgha est excellent. Pour son soutien à la Catalogne, bien sur, mais Tamazgha a aussi bien raison de dénoncer ces Occidentaux cyniques et/ou débiles qui se voilent la face devant la réalité : la principale source de l’islamisme radical sont les États arabes et musulmans avec lesquels ils entretiennent les meilleures relations, de l’Arabie saoudite au Maroc en passant par l’Égypte et l’Algérie. Tous leurs systèmes éducatifs, tous leurs appareils idéologiques distillent depuis des décennies la xénophobie, la haine de l’Autre et de l’Occident, la supériorité de l’islam et de la civilisation arabo-islamique. Tant qu’on ne reconnaîtra pas la nature profonde – fascisante et raciste – de tous les États arabes, à quelques très rares exceptions près (peut-être la Tunisie et le Liban, bien mal en point…), on se fourvoiera sur les racines du fléau terroriste islamiste, qui ne peut que perdurer parce qu’en permanence alimenté dans/par les pays arabo-musulmans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El summum de la niciesa que he escoltat aquests dies ha estat en boca d’una “treballadora social” de Ripoll. Va dir que hauriem de vetllar molt en cas que un noi deixés de prendre drogues o que deixés d’anar a les discoteques: aquests canvis d’hàbits poden ser un senyal de radicalització islamista…
Atentament