El Punt/Avui, publica un article de Ramon Sargatal amb qui vaig coincidir el cap de setmana passat a Mallorca en les primeres jornades de Ciutadania cultural dedicades a la presència islàmica -passada i present- a les Illes Balears. Es refereix a la brillant intervenció que hi va fer l’inspector dels Mossos d’Esquadra que justament demà torna a intervenir en una altra jornada titulada “Estratègies per a la lluita contra la islamofòbia i l’extremisme violent a Catalunya“, organitzades per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania” depenent del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Em temo, coneixent els plantejaments d’Oriol Amorós consistents a prioritzar la prevenció de la islamofòbia per davant de la lluita contra l’islamisme, que el sentit de les intervencions dels ponents musulmans que ha convidat no aniran en el sentit de les de Sami Karray i Lamia Karray, tunisians respectuosos amb la llibertat i la igualtat i coratjosos militants per la democràcia i contra l’integrisme islàmic.
L’article de Ramon Sargatal és descriptiu de l’estratègia policial preventiva dels Mossos contra el gihadisme, injustament criticada sistemàticament pels anticapitalistes nostrats com Benet Salellas que bloquegen tota acció política contra l’islamisme amb la coartada de la islamofòbia:
“Ciutat de Palma. Jornades La musulmana, una cultura mallorquina, organitzades pel Consell de Mallorca i dirigides pel professor Joan Mir. Acaba la ponència d’un inspector del cos dels Mossos d’Esquadra. L’ha dedicada a la prevenció de l’islamisme. Un tunisià aixeca el braç i li formula la qüestió més delicada: el fet d’estar lligats de peus i mans a la praxi democràtica, no és una nosa per a la seva feina? L’home li explica que al seu país hi ha una policia paral·lela per poder caçar els gihadistes amb mètodes més expeditius mentre la ciutadania mira cap a un altre costat… Bé, ara t’esgarrifaràs, lector? Que potser no és una pregunta que ens ha voltat pel cap a tots alguna vegada?
Aquest cap de setmana mateix la premsa anunciava les últimes instruccions donades pels líders sobrevivents de l’Estat Islàmic als nous reclutes que ja no podran desplaçar-s’hi: atemptar als seus països, on puguin i quan puguin. Traslladen la guerra a Europa, doncs. Quanta gent formularà la qüestió en veu alta si el drama arriba a Catalunya? Perquè arribarà… I no serà ja cap etarra, sempre a punt per rendir-se si l’enxampaven, sinó un il·luminat que es mor de desig de morir. Com aturar-lo? L’inspector havia exposat el programa Proderai (procediment de detecció de la radicalització islamista) amb què treballen els Mossos per identificar riscos a través d’indicadors. No cal que m’hi estengui. Per bé que pública, en aquest tema menys informació és més. Només diré que la seva va ser una exposició tan rigorosa, documentada, culta i elegant que als catalans presents a la seu del Consell de Mallorca ens va agafar una mena d’atac d’orgull per tenir una policia com la que tenim.
En efecte, pot arribar un atemptat. Però aquest columnista ara té el ple convenciment que els Mossos d’Esquadra hauran fet tot el possible per evitar-lo i que ho hauran fet amb professionalitat, dedicació plena i esperit de servei públic. Cal que la nostra policia calli moltes coses, és clar que sí, però que ningú es pensi que s’embruta amb pràctiques inconfessables. Què va respondre l’inspector a la pregunta del tunisià? “La democràcia és la nostra xaria, la llei superior, i respectar-la no ens entrebanca, sinó que ens fa millors perquè ens obliga a superar-nos per ser eficaços.” Que injustos, els atacs que sovint rep la nostra policia nacional!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!