A les portes de la campanya electoral per les eleccions al parlament de Catalunya, CIU -la coalició que parteix com a favorita segons totes les previsions- es debat entre un discurs programàtic centrat en la gestió de l’autonomia mentre la seva base social participa cada cop més del sobiranisme cívic transversal.
Artur Mas es manté dins els límits del pujolisme, dissociant desig i realitat, i enarbora la reivindicació del concert econòmic com si després de la sentència del tribunal Constitucional liquidant l’Estatut encara fos possible dins de la legalitat vigent. Alhora deixa una porta oberta a negociacions sense fi amb el poder estatal. Aquest actitud no sembla contradictòria al seu electoral més sobiranista, el que ha participat activament a les consultes local sobre la independència de Catalunya, que espera una acció de govern manifestament més nacionalista (i eficaç) que la del tripartit. CIU no pot esperar reeditar una segona versió de l’etapa de govern del president Pujol, els partits espanyols no estan interessats a cedir res substancial que permeti un desenvolupament autonòmic viable per a Catalunya. PSOE i PP estan per reforçar les condicions de dominació política i dependència econòmica de Catalunya i CIU no està preparada per a un conflicte jurídic i polític de llarg abast amb l’ordre estatal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!