L’espai socialista continuarà previsiblement la davallada a les properes eleccions espanyoles, fet que obre noves perspectives per a la recomposició electoral del conjunt de les forces polítiques arreu dels Països Catalans.
El progressisme tripartit s’esgota, el PSOE en les seves diverses variants a casa nostra quedarà aïllat en els sectors de votants que prenen com a referència la política espanyola. El 22 de maig els vots que han perdut els socialistes han anat al PP, uns pocs a ICV i uns quants més a CIU. Pràcticament cap ha anat a para a les formacions independentistes, que totes plegades han perdut pes en el conjunt de l’electorat. No és possible atraure votants procedents d’altres formacions cap a l’independentisme sense una reformulació del missatge, les formes d’actaució, els lideratges de les opcions que se’n reclamen. Les propostes innovadores que es puguin formular d’ara endavant des del camp independentista no haurien d’anar adreçades exclusivament a trobar punts en comú entre Esquerra, CUP i Solidaritat (per exemple en el treball municipal) sinó que hauran de tenir en compte els sectors socials que poden estar objectivament interessats en l’assoliment d’un estat propi, i això inclou el col·lectiu d’ex-votants socialistes.
Personalment, sóc dels que penso que hem de fer una reflexió autocrítica, amb responsabilitat, sobre l’estat actual del moviment independentista en el seu conjunt. El punt de partida per capgirar la tendència descendent és prioritzar la construcció d’un moviment transversal que es dirigeixi a la majoria social del poble català, amb propostes constructives i integradores, escrupolosament democràtic en el fons i en les formes, orientat a la consecució de l’Estat català. Solidaritat, per exemple, va obtenir l’impuls inicial per connectar precisament amb aquesta idea, com va ésser el cas de Reagrupament als seus inicis, o més enrere encara l’ERC del període 1999-2004.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal que l’espai independentista renuncii a sigles i personalismes, i vagi unit les properes eleccions que segurament seran les espanyoles. Cal que Esquerra segueixi l’exemple del seu partit germà al Pais Basc (Eusko Alkartasuna). Malgrat que les circusntàncies de Catalunya i les de Euskadi no son les mateixes ens cal un Bildu (Reunir-se) català. O ara o mai.
x.