Avui fa un any que se celebrava la primera tongada de consultes locals sobre la independència de Catalunya, després de l’èxit de la d’Arenys de Munt.
Aquest moviment cívic, transversal i democràtic ha estat -junt amb la manifestació del 10 de juliol de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut- l’expressió de l’avenç social de l’independentisme català. Les eleccions del 28-N no han reflectit pas la puixança d’aquest moviment, ja que la patacada d’Esquerra i el fracàs de Reagrupament (dues propostes inconsistents per mèrits propis, que segons Josep Huguet han de refer ponts) han fet disminuir el nombre de diputats teòricament independentistes. L’èxit de Solidaritat no s’explica només pel protagonisme mediàtic de Joan Laporta sinó pel fet d’haver sabut connectar amb les aspiracions de regeneració democràtica i alliberament nacional que donen impuls a les consultes.
El primer pas de la consulta convocada a Barcelona pel 10 d’abril vinent ha estat exitós a la Barceloneta segons les dades de participació recollides ahir. És una notícia esperançadora sobre la continuïtat de l’empenta social a aquest moviment cívic, i més al cap i casal, la Barcelona hegemonitzada per les elits col·laboracionistes amb el poder espanyol. Resta però, pendent l’assignatura de la construcció d’un projecte polític viable i creïble realment compromés amb la causa de la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, veig que tornem a les anàlisis simplistes de les eleccions, els fracasos inconsistents de dues opcions i l’éxit esclatant d’un altra i per reblar el clau no per la imatge mediatica del protagonista, sinó per la seva puresa i ambició. Crec que això se’n diu sectarisme i una visió reduida de les coses i dirigida a un objectu concret. Les coses mai son tant simplistes i s’ha d’aprofundir i fer l’autocrítica necessària i no simple propaganda d’un projecte per damunt del be i del mal.
Una cordial salutació
Albert