II) Montaigne
Aquest matí hem fet voltes per la Gironda fins anar a petar a la torre on en Montaigne va escriure bona part de les seves pàgines, a 10 minuts de Saint-Emilion, al Périgord, a 50 km de Bordeus.
Hem seguit una guia que ens ha portat per les dependències de la torre i el parc-jardí que l’envolta. La visita m’ha agradat molt i les explicacions de la noia que la comentava han valgut molt la pena. Es veu que durant els tres primers anys de vida del petit Montaigne, els seus pares -burgesos rics- el van deixar vivint amb uns pagesos que el cuidessin, de manera que de ben petit aprengués què vol dir viure amb humilitat i modèstia. Això vol dir que la primera llengua que va aprendre devia ser el gascó, és a dir, l’occità, tot i que després, de més gran, el seu pare es va entestar que tingués tota l’educació en llatí. I no només l’educació: tot el personal del castell tenia instruccions d’adreçar-se al jove Montaigne en llatí i no obeir-lo si els parlava en una altra llengua.
No sé quina proporció de responsabilitat tenen els seus pares en el que va acabar essent Montaigne però el resultat del còctel “genètica més entorn” va ser una persona profundament humana, culta i intel·ligent, humil malgrat la seva saviesa i riquesa, escèptic davant moral, religió i coneixement.
(Sí, és un dels meus top five).
En sortir hi ha la possibilitat de comprar llibres i records de Montaigne i el castell, i inclús ampolles de vi elaborat a la mateixa finca.
Havent dinat ens hem separat: ella ha començat el llarg camí de tornada i jo, també sol i altre cop a Bordeus, he anat a l’Oficina de Turisme de la Gironda (no la de la ciutat). És al 21 Cours de l’Intendance i s’hi pot aconseguir el plànol de les vies verdes del departament i el de la via ciclista Bordeus-Tolosa pel costat del canal de la Garona, que és el que vull seguir després d’haver-me banyat a l’Atlàntic. Això serà demà, si tot va bé; avui encara he tingut temps d’anar a fer el toc al bar del BD Fugue Café, 10 Rue de la Merci, tot fullejant còmics que m’he esforçat a no comprar per no carregar més pes. Per cert, aviam com anirà el remolc; serà la primera vegada que faré ruta arrossegant-ne un.