Venim de la pols Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura. Pere CaldersDel llibre Invasió subtil i altres
A tornajornals Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada. Pere CaldersDel llibre Invasió subtil i altres contes, 1978
Amb emoció continguda des de de fa dècades… els crits adolescents ressonen al meu cor i ara es poden tornar a pronunciar sense que ningú et miri com un eixelebrat independentista. Sinó com un ciutadà que anhela l’alliberament nacional des que té ús de raó entre milers de clams en el mateix sentit que vénen
No sóc ni formaré mai part de “La Caixa”. Avui m’he acostat a una oficina per fer una transferència a un compte d’aquesta entitat per poder formalitzar la compra d’un llibre i m’han clavat dos euros més per fer-la, dins la mateixa entitat i en concepte de feina de portar els diners d’un lloc a
El fill de Venus Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta. Pere CaldersDel llibre Invasió subtil i altres contes, 1978 (en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el
A trenc d’alba Una nit, mentre dormia, vaig somiar que estava despert. Quin malson! Just als peus del llit m’esperava l’horari del dia, que em feia anar de pressa fins i tot en el trànsit d’obrir els ulls. I era un somni premonitori perquè, en llevar-me, les hores de claror eren realment allí, i m’estiraren.
Trànsit A l’hora de la mort el sacerdot va provar d’assistir-lo i ell, amb un filet de veu, li preguntà:-Perdoni, mossèn: quines garanties tinc?-Tot depèn de la voluntat que vostè hi posi… -va respondre-li l’eclesiàstic amb un to altament professional.I el moribund va tancar els ulls, amb una conformitat que hauria de servir d’exemple. L’un
Carta al jutge Distingit senyor : Porto fins a les darreres conseqüències el precepte d’estimar el proïsme com a mi mateix i ara, quan he decidit suïcidar-me degut a males transaccions i a desenganys amorosos, acabo de matar un veí del mateix replà, segon pis tercera porta, amb perdigonada d’escopeta de dos canons disparats
Ganes de buscar-se-la – Vinc a cobrar el gas- digué el cobrador.– No tenim gas –respongué la senyora.– Doncs que sigui l’electricitat –insistí el funcionari.– No tenim electricitat.– I què me’n diu de l’aigua?– No tenim aigua.– En aquest cas, i si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que sempre ve
Senyor Rajoy, president d’un país -ben aviat veí-, Les aspiracions nacionals dels catalans neixen d’una singularitat que durant molts segles va ser lliure i d’altres segles que darrerament ens han abocat a la submissió vers una entitat política que no ens hem sentit mai nostra i ja en tenim prou d’abaixar el cap. Si el
Meteorologia aplicada Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes. Pere CaldersDel llibre De teves a meves, 1984 (en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912, publico cada
Ja era hora Mentre caminaven només discutien . Però de cop i volta es van aturar a la vora d’un riu i començaren a pegar-se. Sobtadament aparegué una navalla i els raigs del sol es reflectiren a la fulla i van fer rateta en la soca d’un arbre. L’eina, guiada per un gest rapidíssim, es
Gràcies a tots i a totes els que m’heu fet confiança i en el seu moment el vau votar, enmig d’una bona colla de propostes de la blogosfera, aquest bloc ha estat un any més, i si no m’erro ja en van quatre de consecutius, declarat finalista dels Premis Blocs Catalunya 2012 en la categoria
Obituari Males notícies : s’ha mort aquella vella que no es volia morir mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre res. I ha passat –no ens enganyem- allò que ja era de témer. Ara el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la