Joan Pinyol

Com és tradició l’últim diumenge de cada novembre, abans d’ahir dia 28, mentre el país omplia urnes cap a un canvi sonat de govern, va tenir lloc la Festa d’entrega dels Premis Ciutat d’Igualada de Creació Artística, que enguany han arribat a la quinzena edició d’ençà que es van agrupar. Perquè n’hi ha, com el que mantinc (i ara parlo com a mantenidor del de narrativa breu) que encara tenen una tradició més llarga. I és que es convoca des de començaments dels anys 90.

Doncs bé, enmig del Premi d’Art Digital, de Composició Musical, d’Escultura, de Fotografia, de Pintura, de Poesia i de Rapsòdia, un any més vaig tenir l’honor de fer públic el veredicte del premi de narrativa, que enguany s’ha endut, amb tots els mèrits del món,  la jove rapitenca Anna Urioste Torné pel seu conte EL SECRET D’ORION, una bellíssima narració que es mou en els dolços terrenys de la innocència i de la imaginació, de manera exquisida. I us ho dic amb la mà al cor. Perquè, com a membre del jurat, aquesta narració em va seduir des del primer moment. A mi i a la resta de membres, la sotsdirectora de la Biblioteca Central d’Igualada, Maria Teresa Ribera, i la llibretera i responsable de Llegim…?, Isabel Casas, a més del Josep Elias, membre de la Fundació Sant Crist d’Igualada i de Josep Rabell, en qualitat de secretari del jurat.

I és que tal com vaig tenir ocasió de comentar des de l’escenari, d’ençà que formo part del jurat d’aquest premi, en concret des de la seva primera edició l’any 1993, mai havia viscut una unanimitat de criteris tan clara per part dels diferents jurats. No dic pas que no hi hagués altres contes que també demostressin una certa qualitat literària però el de l’Anna ens va atrapar a tots. De debò.

Per això aprofito l’avinentesa per felicitar-la des d’aquí (no només ha de rebre felicitacions el Mas) i d’animar-la a no parar mai d’escriure.

Si voleu més informació sobre aquesta promesa de les lletres al nostre país, continueu llegint…

Anna Urioste Torné va néixer a sant Carles de la Ràpita, al Delta de l’Ebre, l’any 1979. Als disset anys va abandonar el poble per marxar a estudiar a Barcelona, on va cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona i de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquesta època va col·laborar amb les revistes Rels i Realitat i participà en el X Simposi Internacional de Filòsofes. Durant els primers anys de producció literària ha cultivat el conte i la narració breu com a camp d’experimentació literària i per a l’exploració d’una temàtica pròpia. Actualment està escrivint una novel·la que té com a escenari físic i simbòlic el Delta de l’Ebre i la seva regressió.

Caldrà estar-ne més que pendents. De nou felicitats, Anna!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!