D’aquí
a poques setmanes es coneixerà el nou sistema de finançament. La
distància serà brutal entre els nous recursos concedits pel Govern
Espanyol i els 16.375 milions d’euros de dèficit fiscal l’any 2005
calculats per la Generalitat de Catalunya. L’extremada feblesa del
Govern Montilla des de la seva gestació contra natura és la causa
d’aquest fracàs ineluctable. José Montilla va defenestrar al
President Maragall per indicació de Rodríguez Zapatero i va treure
un dels pitjors resultats electorals de la història del seu partit,
en contrast amb els millors assolits per Pasqual Maragall tres anys
abans. Va pactar amb ERC i IC el nou govern tripartit amb
nocturnitat, aprofitant que Rodríguez Zapatero era de viatge oficial
a Sud-amèrica, per evitar que el Secretari General del PSOE imposés
a la seva franquícia catalana la sociovergència. Amb el pacte
exprés el PSC va evitar la humiliació que van patir els socialistes
navarresos, que es van veure obligats a facilitar el govern de la
dreta de la Unión del Pueblo Navarro. Però aquesta insubordinació
ha situat el PSC en una situació impossible: d’un costat, enfrontat
a la direcció, no pot seguir el model dels socialistes andalusos i
moure les seves influències a l’interior del PSOE; de l’altre no pot
seguir l’estratègia d’intercanvi de cromos de CiU i de “peix al
cove” a canvi de vots al Congrés perquè els socialistes catalans
no controlen els seus 25 diputats a Madrid.
Actualitzar
la base demogràfica del finançament de la Generalitat no és
establir un nou sistema, sinó limitar-se a posar al dia el sistema
pactat el 2001. Per aconseguir aquest resultat no calia que el
Parlament redactés un nou Estatut; no calia patir la pitjor campanya
anticatalana de la història recent, amb la intervenció el General
Mena i el boicot als productes catalans; no calia l’escarni de la ribotada a l’Estatut a les Corts Espanyoles sota la direcció d’Alfonso Guerra; no calia usar en va la
voluntat del poble català expressada en referèndum.
Rodríguez
Zapatero ha desplegat amb gran aparell mediàtic una roda
d’entrevistes amb tots els 15 presidents autonòmics de règim comú,
començant pel President Montilla i dintre de pocs dies convocarà el
Consejo de Política Económica i Fiscal. És evident que la
federació socialista catalana acatarà l’acord impulsat pel seu
Secretari General de la mateixa manera que els seus 25 diputats van
votar els pressupostos de 2009, que incompleixen l’Estatut votat pel
poble català.
En la
partida de pòquer amb cartes trucades que és aquesta negociació a
15 bandes l’únic trumfo que branda el Govern català és l’amenaça
de no signar l’acord de finançament al Consell de Política
Econòmica i Fiscal i perllongar la negociació bilateral. Però el
Govern Espanyol sap que el Govern català va de faró; sap que la
Hisenda catalana no pot permetre’s refusar entre 1.500 i 2.000
milions d’euros per aquest any a causa de la caiguda de recaptació,
per molt que el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa parli
d’un “pressupost de guerra” per al 2009 destinat a una resistència numantina. El
PSC sap que no pot arribar a les eleccions del 2010 enfrontat amb el
PSOE, endeutant-se més i sense inversions que millorin la seva gestió tripartita davant el seus votants. Per això la Vicepresidenta Fernández de la Vega està
convençuda que totes les declaracions de dirigents d’ERC i ICV i els
actes de suport dels agents socials catalans, com els d’aquesta
setmana, són escaramusses per esgarrapar engrunes de darrera hora
que facin més fàcil vendre l’acceptació del “diktat”
governamental.
El Govern Montilla ha intentat amagar la impotència amb hermetisme
i s’ha tancat sobre si mateix per aparentar cohesió. Durant dos anys
s’ha reservat en exclusiva la negociació amb el Govern Espanyol i ha
negat la presència de CiU en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i
Fiscals Estat-Generalitat. Només quan va el vicepresident econòmic
Sr. Solbes va presentar el mes de juliol de 2008 una proposta de
finançament indignant, el govern tripartit va apel·lar a la unitat
i va intentar crear una certa agitació mediàtica al voltant de
l’incompliment de la data límit per a un acord amb el Govern
Espanyol que l’Estatut de 2006 situava el 7 d’agost de 2008. En plens
fogots d’estiu fins i tot es va insinuar que els diputats del PSC
podrien no votar els pressupostos estatals de 2009. La patriòtica
crida a la unitat catalana es va concretar en una heroica moció del
Parlament de Catalunya que no comprometia a res; sobretot no
comprometia els 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats. A Madrid
encara riuen ara del posat de “miles gloriosus” que tenen els partits
catalans quan fan les grans proclames unitàries que no comprometen a res.
El
Sr. Solbes va tornar a mostrar el seu menyspreu pel Govern Montilla
quan va presentar la segona proposta de nou sistema de finançament
sense cap mena de percentatges ni de xifres. Va aprofitar l’avinentesa per tornar
demostrar la seva insensibilitat democràtica quan va rebaixar
l’Estatut aprovat pel poble català a una simple font d’inspiració.
La resposta de la Generalitat catalana en forma de “document
d’observacions” és la mostra
fefaent de la seva feblesa; és fins i tot patètica. ERC el presenta
com una “esmena a la totalitat”, però no passa de ”bluf
inútil”. No pel seu contingut, sinó pel seu context: apel·lar
als grans principis de l’autonomia quan Zapatero escenifica l’escena final de la
tragicomèdia del finançament és quasi ridícul. El “document
d’observacions” és el sisè escrit que ha presentat la Conselleria
d’Hisenda, d’acord amb les declaracions d’Antoni Castells del passat
estiu, segons les quals ja n’havia presentat cinc. Per molt ben
argumentades que estiguin les raons del Govern català té el mateix
destí que les anteriors: ser ignorada pel Govern Espanyol. A Espanya
les raons no serveixen de res; només funcionen les correlacions de
força i el Govern Montilla no té aliats dins el PSOE ni pot
disposar dels seus 25 diputats al Congrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradaria contactar amb tu per fer-nos un article com escritor invitat al Bloc Gran del Sobiranisme.
Enviem un correu al meu mba4639 ensiamada hotmail punt com
Moltes gràcies
Manel