Josep Guia Marín

El poble valencià ha patit, des que governa el PP a la Generalitat Valenciana (amb Zaplana, Olivas i Camps), si abans no, un doble espoli: el del famós dèficit fiscal (Espanya ens roba 6.500 milions d’euros anuals que paguem els contribuents valencians i que no ens retornen) i el de la política sistemàtica de transvasament cap a butxaques privades de tots els diners que han pogut prendre de les administracions públiques (ajuntaments, diputacions, conselleries…) i de les entitats més o menys autònomes de dret públic que en depenien (caixes, mútues, corporacions de ràdio i televisió…).

De fet, el primer tipus de robatori és estructural, consubstancial a l’opressió nacional castellana (espanyola) sobre el poble valencià i el conjunt de la nació catalana. Altrament, el segon tipus de robatori és conjuntural: depèn i deriva de la pseudodemocràcia espanyola que es van inventar al final de la dictadura franquista. Sempre pensàvem que era una democràcia a mitges per tres motius polítics de pes: la tutela constitucional de l’Exèrcit (un exèrcit colpista amb centenars de milers de sentències de mort i de presó dictades per ell), la imposició de la monarquia borbònica com a herència de la dictadura i el no reconeixement de la plurinacionalitat de l’estat i, per tant, la negació del dret d’autodeterminació. Però hi ha un altre aspecte, de caire econòmic, pel qual la democràcia espanyola no arriba als mínims exigibles: la pràctica generalitzada de robar les administracions públiques: “Estamos en política para forrar-nos” (que apareixia en aquella conversa que un jutge no va voler acceptar com a prova inculpatòria contra Zaplana). I els qui no estan en política, també “desvalijan” les institucions a través dels polítics. Una democràcia que ningú no es va creure que anava de debò i, per això, ningú no dimiteix ni ningú no paga en descobrir-se el pastís (siguin vestits, bosses, prostitutes disfressades de traductores, sobrecostos en obres petites o faraòniques, etc.).

El PP (sovint amb la contribució sol•lícita del PSOE) ha deixat el País Valencià sense caixes d’estalvi, sense banc de València, amb una Generalitat en fallida, amb un deute astronòmic, amb un aeroport sense avions i, per tant, absolutament superflu (que ha suposat substanciosos ingressos pels qui han participat de la malifeta)… S’hi han comportat tal com ho fan els invasors sense escrúpols en un territori conquerit.

Una de les aixetes per on ha rajat més el saqueig ha estat Canal 9. El conjunt d’empreses de la ràdio i la televisió valencianes és un paradigma del robatori a l’erari públic. Contractacions a dojo i sovint caríssimes de gent políticament afí i professionalment nefasta, que ni saben ni els importa un rave el català, la llengua del país, quan això hauria d’haver estat un requisit (no només el coneixement sinó tenir-ne un bon nivell) per a treballar-hi i per dirigir-la. Els sobresous escandalosos, la inflació de directius, les dietes de luxe dels alts càrrecs només per assistir a reunions de treball, els viatges poc o gens justificats, les adjudicacions de programes i els pagaments milionaris a productores amigues… En un concurs fraudulent adjudicat a Teconsa (trama Gürtel), per a la retransmissió del “V Encuentro Mundial de las Familias”, segons un informe del sumari, Francisco Correa va cobrar una comissió de 900.000 euros; el seu segon Pablo Crespo, 630.000 euros; Álvaro Pérez “el Bigotes”, 500.000, Peter Garcia, 500.000, i un altre mafiós no identificat, 300.000. Això sense comptar què rebrien els polítics que facilitaren l’operació. Uns veritables forats negres, les retransmissions de la visita del Papa, les de partits de futbol, les de la Fórmula 1… per on s’han desviat, malgastat i desaparegut milions d’euros del pressupost de la casa, endeutada al final de l’exercici de 2011 en 1200 milions.  

Avui, amb el pretext de sanejar les pèrdues i el deute que ells mateixos han provocat en Canal 9, el govern del PP anuncia una sèrie de mesures indecents contra els treballadors. com si aquests fossin els culpables, que implicaran la reducció encara més de l’ús del català i del nivell cultural dels continguts, amb la pràctica liquidació de la producció pròpia i l’acomiadament de més de 1000 treballadors i treballadores, entre els quals podeu comptar que es trobaran els professionals més solvents i preparats. Al temps que potser continuaran despenent una pasta cedint el seu plató a Intereconomia i a “periodistes” ultradretans espanyolistes, pagant-los dietes, viatges i hotels. 

En alguns aspectes, sembla que l’actual president de la Generalitat Valenciana (Fabra, el jove) i el seu vicepresident (Ciscar, de Benissa) volen posar una mica d’ordre a tant de desficaci, però tot fa pensar que no reeixiran i que seran desplaçats, absorbits o neutralitzats pels interessos dels lladres dominants, amos del seu partit. Per exemple, en anunciar la revisió de la sagnia de la Fórmula 1, ja han aparegut veus del PP dient que no volen que s’acabi “el negoci”. En fi, tot això fins que el poble digui prou a tant de robatori i tanta espanyolització. Que una cosa porta l’altra.

València, 17 de gener de 2012