València sempre ha celebrat amb goig l’aniversari de l’entrada de Jaume I a la ciutat, que tingué lloc el 9 d’octubre de 1238. Va ser una conquesta pactada, a desgrat d’alguns nobles que volien entrar-hi a sac, pel botí. I com a senyal de la rendició i del pacte, els sarraïns de la ciutat assetjada varen despenjar una gran Senyera, el senyal reial, des de la torre d’Ali Bufat dels murs de València, el 29 de setembre, dia de sant Miquel. Així ho diu el mateix Jaume I al Llibre dels fets:
E quan vim nostra senyera dalt de la torre,
descavalcam (…) e ploram dels nostres ulls e besam la terra.
Aquella Senyera, de quatre pals vermells nets i llampants, és l’impressionant Penó de la Conquesta (de gairebé tres metres d’alçada), conservat a l’Ajuntament de València des d’aleshores. Així doncs, es tracta de la més antiga senyera existent materialment avui. Sobre això, puc aportar un document del 1459, de l’Arxiu Municipal de València, en el qual els Jurats i el Racional, reunits amb els representants del gremi de teixidors, dictaminen “quina bandera devien
fer” aquests, i estableixen que siga:
segons forma e divisa de hun penó vell antich que
roman conservat per registre en lo archiu del dit honorable racional
afegint a continuació que:
d’ací avant, perpetualment, tot lo dit offici haja e
sia tengut fer les sues banderes noves e penons en la dita forma
Aquesta forma de la bandera dels teixidors:
no és altra que la mateixa d’aquell “penó vell antich”, el Penó de la Conquesta, que hom pot veure, encara, avui mateix.
València, 9 d’octubre de 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!