Qualsevol dia farà un any que estem al mig de la pandèmia. I demà tanquem el bar. Després de deu mesos oficialment empestats, si alguna cosa ha quedat clara és que allò que anomenem la Civilització Occidental hem perdut la guerra. Perquè països com els EUA, la pròpia Alemanya, Holanda, el Regne Unit, Itàlia… que anaven de ser els millors de tots, estan acorralats pel virus.
Capítol apart mereix el Regne d’Espanya. Després de no voler alarmar a la població el mes de març de l’any passat, ens varen confinar a tots. Deien que per a quinze dies, però van ser tres mesos. I no va haver cap ajut per a les empreses que havien de romandre tancades. Ni cap baixada d’imposts. Malgrat tot, amb l’aïllament sí que es va reduir la taxa d’infecció.
Més endavant, ens van desconfinar ben de pressa. Perquè calia salvar la temporada d’estiu. Una temporada en la qual no va vindre ningú. Perquè això del turisme sembla estar de capa caiguda. Però el que sí que es va aconseguir va ser tornar a tindre més empestats. En deien la segona onada.
Ja de cara al fred, les recerques van començar a donar fruit i van aparèixer les primeres vacunes. I per a cap d’any, ja es van començar a vacunar les primeres persones. Sanitaris i avis a residències de avis.
I ho varem tornar a obrir tot, per a salvar “el Nadal”. En efecte; després de salvat d’estiu, hem salvat el Nadal. I ara tenim més empestats i més morts que mai. I unes perspectives que, al País Valencià són molt dolentes. Tant que, després de veure el salvament del Nadal (i els dels Reixos), el president Puig ha hagut de tancar els bars. I no amplia el seny del lladre perquè no té competències. Les ha de demanar a Madrid.
Però és que a Madrid sí que en saben. Tenen les competències. Tenen els diners (repleguen els de tots i ens tornen els que els sobren). I ara, com a cirereta del pastís, com els ha nevat, els han declarat zona catastròfica i els caurà una barbaritat de milions per a poder fondre la neu. La mateixa neu que servia per a que els ciutadans responsables d’allà ballaren la conga a la puerta del Sol. Però és que ho tenien tot nevat. El mateix temporal, Filomena, s’ha emportat una tercera part de la barra del Trabucador del Delta de l’Ebre. I ni zona catastròfica ni res. Ja s’apanyaran, els del Delta. Que viuen i treballen a la vora de la mar.
Pel camí, ens hem assabentat que el Rei que se n’ha anat als Emirats Àrabs (no es pot dir que estiga fugit perquè hi ha qui s’ho pren malament) té uns quants al seu servei; “personal auxiliar”. I aquests també els paguem nosaltres. A través de Patrimonio Nacional. Que es veu que el Patrimonio no són els museus, o la dama d’Elx (que també la tenen allà). Es veu que això és per a pagar aquelles cosetes que a un altre lloc es veurien massa.
Per acabar-ho d’adobar, el govern de Madrid es veu que ha descobert que, per a que li arriben els euros de l’ajut europeu, haurà de fer (i aprovar) dos exàmens a l’any. De manera que, amb la experiència dels darrers trenta o quaranta anys, no n’aprovarà cap ni un.
Aixina que, de moment, anirem a treballar i poca cosa més. A comprar articles de primera necessitat. I amb careta.
Per cert. De les vacunes, una vegada arribades les primeres i veient que ni tan sols es podien posar les poques que arribaven, ara es veu que no n’arriben. I al pas que anem, per arribar a la primera dosi, ens caldran uns quants mesos. per què Israel ja du vacunada al 23% de la població mentre que Espanya no arriba a un 1,3% indica que alguna cosa no fem exactament igual.
Una recomanació. Si podeu, compreu al comerç local, que són com nosaltres. Les grans distribuïdores sempre tindran clients que per això són tan grans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!