Des de la Plana

Josep Usó

25 de febrer de 2016
0 comentaris

Rita ha parlat.

ritabarberacompareix (còpia)

Per fi ha parlat. Ha tornat «la Jefa». Rita Barberá ha proclamat als quatre vents que ni tan sols es planteja dimitir. Perquè ella no ha fet res mal fet. Res. I són tota la resta qui la volen empastifar amb unes acusacions que «encara s’han de provar. I entre els qui la volen malament, inclou des de Felipe González fina a Veneçuela. Des de Compromís (esquerra radical, els anomena) fins aquells membres del PP que ara li demanen responsabilitats. Amb aquests és especialment dura, perquè els recorda a qui deuen estar ara mateix xuclant de la mamella.

Pel camí, s’oblida d’incloure entre aquells qui volen acabar amb ella del jutge, de la UCO de la Guàrdia Civil i de tots aquells als quals, a poc a poc, els va caient la bena dels ulls i van veient el solar en el qual va convertir València, el País Valencià i l’Estat sencer aquesta colla de presumptes lladres i corruptes (els que ja estan tancats a la presó ja no són presumptes. Són culpables).

També agraeix, i ho fa personalment, a tot el cor de veus que han eixit a defensar-la. Des de Mariano Rajoy fins a Maria Dolores de Cospedal. Ben mirat, per tal que t’hagen de defensar qualsevol d’aquests dos personatges, ja has d’estar-ne necessitat.

Tot plegat fa olor d’un contraatac desesperat per evitar l’inevitable. Sembla imparable la davallada del PP a l’infern. Però no només. Quan la pròpia UCO de la Guàrdia Civil fa públic que el PP es comportava com una veritable banda de malfactors, està posant a una alçada semblant als membres del PP amb els membres d’altres organitzacions dedicades a l’estafa i l’emblanquiment de diners. Òbviament, d’això Rita no en diu res. Ni del caloret, malgrat que aquest febrer estiga sent molt calorós. Anormalment calorós.

No. Ella l’únic que diu és que aquell que acuse ha de provar les seues acusacions. I ens vol fer creure que tots els membres del grup municipal que ella presideix són investigats (abans se’n deia imputats, però han canviat la llei) per estafa, emblanquiment de capital i demés, però que tot és fals. Que a l’Ajuntament de València mai ningú s’ha embutxacat ni un sol euro.

Sembla que ja no sap res de les factures escandaloses del Ritaleaks. I que ja no recorda els vídeos en els quals se la veu en actituds com a mínim inadequades per a una «dama» del seu nivell i ocupant el càrrec que ocupava.

He dit abans que la seua intervenció em sembla un contraatac desesperat. Al començament de l’hivern de 1944, els aliats avançaven des de totes bandes cap al cor del Tercer Reich. Al front de l’oest aquest avanç era molt confiat, perquè es feia sense trobar gaire resistència. I just aleshores es va llençar una contra ofensiva que va ser coneguda com la «batalla de les Ardenes». De primer, els aliats es van veure desbordats, però davant de la manca de subministraments de tota mena, des de munició fins a soldats i de la terrible inferioritat aèria, els alemanys es van veure obligats a retirar-se fins a la línia Sigfrid. Poc després, es van ensorrar definitivament. Per cert, els seus capitostos, estúpidament incapaços d’assumir una derrota, es varen suïcidar.

Ara sembla igual. Davant l’avanç imparable de la Justícia entre unes línies del PP que semblen absolutament corrompudes, Rita Barberá assumeix el paper de contraatacar per tractar, com a mínim, de guanyar temps.

Malauradament, no ho aconseguirà. A tot arreu, el seu partit en general i ella mateix en particular, ja estan amortitzats. Per aquells mateixos que abans els recolzaven i els ajudaven, ara són un llast. Fan nosa allà on tracten d’aixoplugar-se. I com més temps passe, pitjor serà.

Per molt que ara tracte de aparentar fermesa i duresa en la expressió, ella sap que està vençuda. I la gent també ho sabem. I el que és pitjor. Ella sap que ho sabem. En cas contrari, si estiguera neta de pecat com diu que està, renunciaria voluntàriament al seu aforament per sotmetre’s a la Justícia Ordinària. Però no ho farà. No ho farà perquè també sap que ella i els seus han interferit massa, en el funcionament de la Justícia. I aquest pecat sempre s’acaba pagant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!