Des de la Plana

Avui és el segon dia de la vaga de Renfe. El divendres, avui fa dos dies, era la primera. Però als valencians tant ens fa, això. Perquè resulta que la línia C6 (al nucli de rodalies de València per tal que ens entenguen els turistes, les línies s’anomenen C de cercanías. Qüestió de cosmopolitisme) no hi havia serveis mínims. El servei en totes les hores era del 100%.

Aquesta, per als qui no ho sabeu, és la línia que uneix València amb Castelló. O, dit en altres termes, és un fragment, d’uns seixanta quilòmetres del malaguanyat “Eix Mediterrani”. I resulta que els serveis mínims ací són del 100 del servei habitual perquè de normal, des de fa anys, aquest tram està en obres per a posar un tercer carril en una de les dues vies que uneixen Castelló i València. I, com a conseqüència d’aquesta “millora”, des de fa més d’un any, la freqüència dels trens de rodalies en aquest tram és de 1 tren en cada sentit cada hora. I prou.

Però això, el divendres passat al maquinista del tren de rodalies que havia d’eixir de València a les 15h 52 no li va semblar prou. No va haver tren i no va passar res. I a informació tampoc podien garantir que el de les 16h 50 eixira. “Anunciat està, però ni jo ni ningú li pot assegurar que hi haja tren”.

Aquest és el servei que ens ofereix Renfe, Adif i el Regne d’Espanya, als valencians.

Curiosament, abans d’ahir es va engegar també la campanya electoral. Dels grans partits, d’aquells que s’omplen la boca, i la butxaca, de grans temes, d’aquells temes “que interessen realment als espanyols” (tots ells pensen que som espanyols, per a pagar; per a tindre serveis, ja no) no he sentit dir res, ni del servei de rodalies que ofereix Renfe ara mateix que és menys i pitjor que el que oferia fa quaranta anys. Ni del fet intolerable que continue mantenint un monopoli. Ni del fet que coste més diners anar a València en un rodalies cada hora, 6,7€, que anar de Madrid a Palència en AVE , 6€. Ni del fet que estem anys patint una vaga indefinida dels serveis, pagant el mateix preu que si hi hagués un servei de qualitat i que, quan hi haja vaga, se’ns aplique una liquidació dels serveis mínims.

Perquè, i d’això n’estic ben segur, al maquinista que es va passar per on va voler el decreto de servicios mínimos no li passarà res. Ai, si hagués gosat parlar en valencià!

No. De tot això, ni PSOE, Ni PP, Ni Ciudadanos ni tampoc aquest bunyol de “a la valenciana” en diuen res. Es veu que viuen d’una altra cosa.

Viuen de l’estupidesa del governador civil que és incapaç d’entendre un senyal de obligació o prohibició de girar a la dreta perquè no està escrit en la única llengua que ell diu que sap parlar. Un personatge, per cert, que no deu saber que els senyals de trànsit són dibuixos, molt senzills i universals. Vivim d’un elogi de la ignorància amplificat per unes publicacions que s’anomenen “mitjans de comunicació” i que els costa fins i tot no cometre faltes d’ortografia. Vivim de vendre tot allò que ens compren per a poder continuar aparentant que som un país del primer món.

Per descomptat, els serveis mínims no afectaven a les mercaderies. Entre altres coses perquè amb un ample de via original i únic al món, els valencians estem condemnats a exportar amb camions. De manera que ja ho veieu. Quan els nostres productes arriben a Berin, per exemple, els holandesos ja fa tres dies que hi són. Tant és el que produïm. Sempre arribarem tard.

Després, encara són capaços de preguntar perquè no els vote. Però és clar; perquè després de molts anys i moltes actuacions, promeses i traïcions, he arribat a la conclusió que la única solució és anar-nos-en. Tota la resta, és anar en contra de la saviesa popular. Aquella que diu:

“Al secà, pedra hi haurà. I si no te l’ha feta, te la farà”.

“De ponent, ni vent ni gent”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!