El cap de setmana passat va haver un daltabaix al PSOE. El Secretari General va anar fora i ara hi ha una gestora que administra, diuen, el partit (que sembla el partit per la meitat). El problema de tot plegat ha estat en que s’ha fet molt a vistes de la gent. I molts s’han adonat del que estava passant.
Pel que sé i pel seu comportament, el PSOE sempre ha tingut un perfil jacobí. Però ara semblava que el senyor Sánchez, que tenia el gran mèrit d’haver-se plantat davant del PP amb el ja famós No és NO, podia empènyer el país a unes terceres eleccions. I enfonsat Ciudadanos, amb Podemos sota mínims i el PP enfangat en judicis a tot arreu per corrupció, tal vegada aquestes terceres eleccions no haurien anat tal i com algú es veu que volia que anaren.
I el detonant fou quan el senyor Sánchez va pensar que fins i tot es podria parlar amb els independentistes catalans. Pecat mortal. Immediatament, la màquina mediàtica va atacar durament un jacobí per si es convertia a una altra fe. I ara, l’han canviat per una gestora que sembla que només té al cap permetre el govern de Rajoy. Literalment.
El cas és, que un dels qui s’han posicionat en contra de Sánchez és Ximo Puig. No dubte que té motius per no estimar-se un personatge com Pedro Sánchez. Però ell tenia lloc garantit. Era el President de la Generalitat Valenciana amb el pacte del Botànic com a suport. I en prendre partit, s’ha posat en evidència. I ara ja no té el lloc garantit. Si s’absté i permet que governe Rajoy, es quedarà sense Generalitat. I si no ho fa, els seus, els mateixos que han fet fora a Sánchez, el faran fora a ell.
Quan hi ha una baralla en la qual no tens res a guanyar, el més sensat és no prendre partit.
Perquè ara, amb el PSOE trinxat, el PP podrà fins i tot posar condicions a l’abstenció del senyor Puig i d’altres com ell. El seu paper futur sembla molt fosc. Pagarà el sopar i no se’l menjarà. I, per començar, ja està dient que no li sembla malament un govern de Rajoy. Què esperarà que li contesten? Que li riguen la gràcia? El posat d’intel·lectual no l’ajudarà. Tothom sap, o sabem, que una colla de lladregots és una colla de lladregots.
És el que passa quan prens la decisió equivocada. Que després n’has de pagar les conseqüències.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!