Des de la Plana

Ara, Pedro Sánchez, després d’haver tancat un pacte amb Ciudadanos que només té 130 diputats, busca la complicitat de la seua militància en una consulta per avalar el pacte. El pacte, a menys que aconseguisca l’abstenció del PP o la de Podemos i tota la resta, no arribarà enlloc. 130 davant de 220. Faves comptades.

Però és que n’hi ha més. El PSOE figura que és un partit d’esquerra i de progrés. Se li hauria de suposar. Però quan s’escolten les declaracions dels seus “barons” de seguida se’ls veu el llautó. I el pacte amb Ciudadanos està completament buit de tota mena de progrés. No hi ha cap mesura que afavorisca la població. Cap ni una. De manera que, veient el seu pervindre malament, el senyor Sánchez planteja aquesta consulta i demana un Sí “rotundo y claro”. I la raó és que és el millor per a Espanya. Així. Sense més explicacions, que tampoc les pot donar perquè no ho ha res defensable, en un pacte amb un partit format per unes persones en general molt indocumentades i dirigit de manera opaca per un ex-nadador i treballador de Caixabanc en excedència.

La única cosa que sembla clara en aquest pacte és anar en contra d’un referèndum per concloure amb la independència de Catalunya. La resta, pur fum. I, dit siga de passada, per aquest cantó no hi ha gaire més a dir. El Govern de Catalunya continua endavant davant la impotència més absoluta de l’Estat Espanyol.

Mentrestant, el govern de Mariano Rajoy en funcions. Però com que al parlament no té cap mena de majoria, no pot fer res. De manera que, si tantes coses volgués fer el senyor Sánchez pels espanyols als quals tan proclama defensar, bé podria parlar de derogar les lamentables lleis que estan vigents i de les quals no en diu res. Des de la llei mordassa fins la LOMCE. I també podria començar a plantejar iniciatives legislatives que ajudaren aquells que encara estan essent desnonats, o que milloraren les condicions de treball dels qui encara tenen treball, o proposar fer infraestructures de profit, o paralitzar les que són inútils i que continuen endavant enfonsant una economia ja quasi tocada de mort. Com si res hagués passat.

Només se m’acudeixen dues possibilitats:

a) El senyor Sánchez no està preocupat, per totes aquestes qüestions. En realitat, només el preocupa la unitat d’Espanya, tal i com va confessar el anterior Rei que li va demanar el dictador Franco. De la resta, com han fet els seus predecessors, des de . Pipe González fins a Rubalcaba, senzillament se’n fot.

b) El senyor Sánchez no dóna per a més. Em ve ara al cap quan en la votació per la llei de l’avortament, que era la primera cosa que havia de votat, es va equivocar. Equivocar-se de vot quan tens només un botó roig i un de verd és per a preocupar-se. No demanar ni disculpes, és més gros.

En resum. Espere que el 26 de juny hi haurà noves eleccions. Amb els electes d’aquesta vegada, no s’hi pot fer res. I tampoc s’ha de caure en el parany que ells llencen. No s’haurà equivocat el poble. Però aquell partit que no renove l’equip ho té clar. Del tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!