Des de la Plana

Ara mateix, la Unió Europea mostra la seva impotència en dos fronts diferents, tot i que no massa allunyats geogràficament.

D’una Banda, Grècia no ha acceptat, com era d’esperar, les condicions ofertes per la Unió Europea, el BCE i el FMI, la troika que ara ja no s’ha de dir així, però que se suposa que es resisteix a morir (o a acceptar la seva derrota, que ve a ser el mateix). Molt em teme que els caldrà oferir alguna cosa que s’assemble molt més a les pretensions del nou govern grec que al que de moment han segut capaços de plantejar. En aquesta notícia, no deixa de ser graciosa la posició “dura” del ministre de Guindos, demanant que es retornen fins l darrer cèntim els 26000 milions que, segons ells ha deixat Espanya a Grècia. Segurament, oblida que es veu que no en són tants, ni molt menys, i també que només per salvar Bankia se n’han soterrat molts més de vint-i-set mil. Això, sense comptar que ell mateix, com a treballador de Lehman Brothers, fou qui col·locà les participacions preferents de la CAM.

El que sembla clar, però, és que caldrà condonar una part del deute grec. Perquè, d’altra banda, és del tot impossible que el tornen.

I d’altra banda, està el conflicte (la guerra oberta) a Ukraïna. Allà, que avui havia d’entrar en vigor l’alto el foc, hi ha uns combats ferotges a una ciutat estratègica, Debáltsevo (en rus) o Debáltseve (en ukraïnés), on es veu que l’exèrcit ukraïnés té uns milers (entre 5000 i 10000) de soldats encerclats pels guerrillers pro russos. Allà, amb intens foc d’artilleria pesant, es veu la impotència de l’exèrcit d’Ukraïna que, per combatre la desmoralització de les seves forces, usa “forces de contenció”. Per entendre’ns, aquest eufemisme vol dir que hi ha unitats que disparen sobre els soldats del teu propi exèrcit que fluixegen davant “l’enemic”. Em sembla normal que l’exèrcit d’aquell país tinga problemes per reclutar homes. Jo tampoc voldria anar. I Els EUA i la Unió Europea, tornen a acusar Rússia d’ajudar indegudament els pro-russos. I la UE aplica sancions a Rússia, seguint els dictats dels EUA. Tot i que això li supose perdre un client important. Si no ens compren fruita ni carn, els catalans i els valencians perdem un dels millors clients de l’actualitat. Per no parlar de la indústria del turisme, que tenia als russos com una mena de manà.

I aquí la segona demostració d’impotència. Rússia és, a més a més d’un país amb molts recursos naturals, una potència nuclear de primera fila. Per tant, per molt que es cride, per molts gestos que es facen, per molts diners que es bloquegen, al final, resulta evident que no es pot derrotar una potència nuclear com aquesta. Perquè si es veu forçada, sempre té la possibilitat de defensar-se amb míssils nuclears. I això significaria, senzillament, el final immediat de la humanitat. De tota. Per tant, no es pot fer. I com a més a més tenen recursos naturals de tota mena, és important el comerç amb ells.

Per exemple. Què seria d’Europa sense el gas siberià? Per no parlar de fusta, de minerals de tota mena o de la possibilitat d’inversors russos en les dèbils economies europees.

I encara més. El Pireu és el gran port mediterrani per connectar amb Rússia primer i amb Àsia després. I el nou govern grec ja ha fet gestos d’aproximació al govern rus.

Possiblement, caldrà que els tecnòcrates europeus facen una profunda reflexió per veure com ho han fet per acabant perdent tan clamorosament la partida que estaven jugant. I després, caldrà també que ens ho expliquen a la gent. Per si de cas. De moment, les amenaces buides sobre si Grècia eixirà de l’euro només són això. Amenaces buides. Imagineu que es complís. Immediatament, hi hauria cua. O algú ho dubta.

I, per acabar-ho d’adobar, a Alemanya repunta i molt l’extrema dreta i el racisme. A França, a casa nostra o altres països, inclosa Suïssa, ja no cal ni parlar-ne. Menys mal que a Malmö la gent els ha parat els peus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!