Des de la Plana

Avui ha mort una diputada britànica. Una dona jove, compromesa, mare i esposa, feia campanya per tal que el Regne Unit romangués a la Unió Europea.

I ha mort assassinada per un personatge sinistre que es veu que li ha disparat unes quantes vegades. A més a més, l’home es veu que ha cridat alguna consigna, just en el moment de cometre el seu crim. “Britain first”, sembla. Possiblement, perquè és molt difícil esbrinar que pot haver en la ment d’un assassí quan comet un crim, aquest crit sense gaire sentit podria ser una mena de justificació del seu acte. Però és que no en té cap, de justificació. Cap ni una.

Sembla que la dona ha mort només per defensar una posició concreta en un referèndum que es farà d’ací a una setmana. Si alguna raó tenia l’home per defensar el Sí o el No, l’hauria d’haver defensada parlant. Perquè el diàleg és la millor via per tal de convèncer als demés de les bondats d’una proposta concreta. Amb un acte com aquest, només ha aconseguit segar una vida, deixar dos orfes i un vidu, i fer una terrible publicitar en contra de la proposta que es volgués amagar darrere d’aquest “Britain first”.

L’únic que ha aconseguit aclarir al món aquest assassí és la seua ignorància. I la seua manca d’humanitat. Algú capaç d’assassinar algú altre, indefens i a sang freda, només és una molt mala persona. No li trobe cap mena d’atenuant, a la seua acció. Però sobretot, l’hi retrec l’us de la violència, especialment a un país que té a gala poder parlar de tot. Si no ha trobat cap altra via per convèncer algú dels seus arguments que aquesta, és un incompetent. Dels que usa la violència com a darrer recurs. Fins i tot pot ser n’estiga satisfet, de la seua acció. Des de la seua ignorància absoluta, ni tan sols sabrà mai si nomes ha segut un instrument, macabre però instrument al capdavall, en mans d’algú que volia fer que l’opinió pública es tombés cap a una banda o cap a l’altra.

Malauradament, gent així n’hi ha a tot arreu. Són tan ignorants que qualsevol els pot manipular. Tant és que exercisquen la violència per alguna causa política, de racisme – el paradigma del desconeixement-  o per alguna causa trivial, com el resultat d’un partit de futbol. Malament va una societat quan aquesta mena de personatges aconsegueixen accés a armes.

En qualsevol cas, n’estic convençut que al Regne Unit, la policia arribarà fins al final del cabdell. Sense presses, però fins al final. De vegades, massa vegades, a l’Estat Espanyol no ha segut així.

Descanse en pau, Jo Cox.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!