Des de la Plana

Per si podia quedar algun dubte sobre el que passarà, Ciudadanos ha advertit al PSOE que si “afavoreix” a País Valencià, trencaran l’acord que van signar la setmana passada amb gran escarafall de haver assolit alguna cosa seriosa. I total, al que es volia comprometre el PSOE era a tancar la nuclear de Cofrents al final de la seua vida útil (molt raonable. El que no es pot pretendre és reobrir una nuclear obsoleta i perillosa com la de Zorita, tancada ja el 2006 i desmantellada en part només per a veure que no pot ser i reclamar després una indemnització). Afavorir la construcció del Corredor Mediterrani (afavorir no vol dir res, com gairebé tot el que promet el PSOE. En tot cas, aquesta és una exigència ja vella de la UE). Declarar les falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Benidorm com a ciutat turística, abordar més seriosament que fins ara el problema de l’aigua, i, sobre tot, una promesa de pagament del deute històric del País Valencià. (tornem al tema promeses electorals)

Doncs, no. Diu Ciudadanos que l’acord és el que es va signar i que qui vulga que s’hi sume, però que no es tocarà ni una coma. Possiblement, Ciudadanos i el seu cap, el senyor Rivera, no s’ha acabat d’assabentar que només té 40 diputats. Que amb els 90 del PSOE només en tenen 130. I que sense el vot dels catalans i els valencians no formarà govern. Ni amb el PP, perquè fins i tot Pedro Sánchez ja s’ha adonat que si pacta amb el PP està acabat, ell i el seu partit. Del PP ara mateix no en vol sentir a parlar ni el propi IBEX 35. Que, dit siga de passada, ja veurem com acaba quan acabe d’esclatar la crisi xinesa.

De manera que començarem aquesta setmana amb una programació molt esperada. Senzillament, posarem el rellotge a zero per tal de començar a comptar els dos mesos necessaris per a convocar noves eleccions si abans no hi ha ningú disposat a negociar de veritat.

Mentrestant, uns i altres ens menteixen descaradament. Qui pot governar ara mateix no és el govern en funcions. És el Parlament. Si es presenta, per exemple, una proposició per a derogar la llei Wert o la llei mordassa, és el Parlament qui ha de votar. I ací, un PP que està sol, només en té 123 (i segurament els 40 de Rivera). 163. Amb els vots de la resta, 187, es deroguen i en paus. Si no es fa, és senzillament, perquè no hi ha voluntat política. O per incapacitat. Qualsevol de les dues possibilitats resulta poc engrescadora.

Pot ser si no se’ls pagara cap sou mentre no arriben a un acord seriós, la cosa aniria millor. O encara més si es fes com es va fer a l’origen del famós Conclau vaticà.

.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!