Des de la Plana

Ahir publicava el País un article esbombant les bondats de l’AVE espanyol. Resulta que, entre altres èxits aclaparadors, és el cinqué més ràpid del món i el segon més ràpid d’Europa. I no només. Espanya també té la xarxa més llarga d’Europa, 3100 km i la segona del món, només al darrere de Xina. I encara, per si algun incrèdul no salta entusiasmat per l’emoció, afegeix que té enllaçat, amb AVE més d’un vint per cent de la població. I que, quan es construïsquen els 2700 km que hi ha projectats, aquest percentatge arribarà al 38% de la població.

No esmenta l’article que les vies per a AVE són especials i que per elles no poden circular trens de mercaderies perquè es malmeten i ja no es podria circular a gran velocitat. Per tant, les vies de l’AVE estan generalment buides. A tot estirar, circulen vuit o deu trens cada dia.

Ni tampoc diu que, per tal que l’AVE siga rendible, calen molts milions de passatgers a l’any, i que Espnya té en funcionament línies que circulen amb poc més de cent passatgers cada dia. Ni esmenta, dit siga de passada, de quan és el deute que ha assumit l’Estat per tal de construir aquestes vies.

Ni diu que, mentre es van fent quilòmetres de vies d’AVE, que si es mira bé, no tenen cap més objectiu que apropar Madrid a la resta del món, les rodalies són un veritable desastre. Al menys a Barcelona i a València, que són les que conec. Sembla que a Madrid, no tant.

Ni esmenta que, mentre tota Europa procura augmentar el percentatge de transport de mercaderies per ferrocarril, a Espanya aquest continua essent irrisori. I que del Corredor Mediterrani, res de res. Per dur les mercaderies cap a Europa, que és on està la població que pot consumir allò que produïm, siga el que siga, continuem condemnats al camió, car i lent en comparació amb el tren. Fixeuvos si anem bé, que també ahir, a banda d’altres temes, els suïssos van aprovar en referèndum (ací és paraula maleïda) contruir un altre túnel per sota del massís de sant Gotard. I bàsicament, per fer circular mercaderies de sud a nord i de nord a sud d’Europa.

Al final, farem fallida, però segur que també serà la més gran del món, si s’exceptua la xinesa. Que si es produeix ha de ser més gran. Ara bé; s’entén perquè ells són un país amb molta més població i extensió. Continuem bufat en caldo gelat, però com si estigués brusent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!