Des de la Plana

En estos dies de festes de Nadal han pasta moltes coses.

En primer lloc, els partits que s’han presentat a les eleccions espanyoles han pogut comprovar que cap d’ells les ha guanyades. Només hi ha dues maneres de formar una majoria absoluta. Amb dos partits, PP + PSOE. Difícil perquè per al PSOE això significa la desaparició a curt termini. Mantindre en el poder al govern més corrupte de les darreres dècades és un suïcidi polític. Amb més de dos partits, amb una coalició entre Podemos, PSOE, tots els aliats de Podemos al País Valencià, Galícia i Catalunya i amb el recolzament d’Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat (abans Convergència). Literalment impossible, perquè el PSOE no vol ni sentir a parlar de referèndums d’autodeterminació, perquè Ni Esquerra ni Democràcia i Llibertat no permetran que es deixe de fer el referèndum i perquè Podemos sense els catalans i els valencians és molt poca cosa.

Fins i tot l’IBEX diu la seua, sense que ningú semble fer-los massa cas.

En els mateixos dies, mentre s’anava veient que només hi ha aquestes dues possibilitats reals i que es comença a valorar la possibilitat d’unes noves eleccions espanyoles d’ací a pocs mesos, demà a Sabadell serà l’assemblea de les CUP. I s’hi arriba amb molta feina feta. Hi ha quatre possibles alternatives; dues com a mínim contemplen la formació d’un govern. Diferents membres destacats d’aquest moviment s’han posicionat a favor i en contra de formar govern o d’anar a noves eleccions. Però, en qualsevol cas sembla que, després d’un període d’efervescència en el qual tothom ha cridat més del que devia, demà hi haurà una certa serenitat en el debat. I per la nit, ja sabrem quina situació hi ha a Catalunya.

Si hi ha govern, sembla que es podrà engegar la desconnexió anunciada sense més dilació. Amb l’afegit que, al davant, el govern estarà en funcions mentre no arriben a cap acord. I sembla que aquest acord va per llarg, tal i com es veuen les declaracions dels líders espanyols i els moviments dels seus partits polítics.

Si no hi ha govern, sembla clar que Catalunya també va a noves eleccions. Ja veurem.

En mig de tot plegat, el discurs del Rei. Un discurs que només s’ha referit a Catalunya (sense esmentar-la pel seu nom). I també a la unitat d’una pàtria que no vol entendre que els qui hi vivim estem més preocupats per sobreviure que per emmirallar-nos en una grandesa que ja fa segles que s’ha esvaït. A més a més, el discurs es va pronunciar, pel que es veu a les fotografies, des d’un saló força ostentós del Palau Reial de Madrid. No està gens malament, per a predicar austeritat.

De tota manera, com a final d’any és molt emocionant. Amb l’emoció i incertesa d’aquests dies, l’espera dels quarts, per si hi ha pífia o no, la nit de Cap d’Any ens semblarà molt poca cosa. Molt menys que buscar a la llista publicada pel Ministeri d’Hisenda, dels morosos de més d’un milió d’euros. Segurament, tothom hem buscat algú del nostre poble. I molts els hem trobat.

Res. Després de sant Esteve, demà a la nit sabrem si ens ha tocat la grossa o no. La de la rifa no. La de veritat. Espere que acabem la setmana amb el millor somriure de l’any. De tota manera, Catalunya jugarà abans; encara conserva el servei. Des de la Messeta, continuen restant. I molt nerviosos, semblen.

Per descomptat, ens hem menjat els torrons i hem fet les estrenes. Faltaria més. Bon Nadal a tothom.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!