Des de la Plana

Ara mateix, tots els candidats prometen. No tenen cap mirament en prometre el que siga. Segurament, ells també saben que no ho podran donar, tot allò que afirmen que ens donaran. Però ara mateix, no els dol res, per a nosaltres. Només, això sí, a canvi del nostre vot. Només necessiten aquest mínim instant de la nostra confiança. Que, quan el proper diumenge 24 de maig anem a votar, triem la llista en la qual estan ells.

I ací, justament, rau el problema d’alguns d’ells. Perquè, per exemple al País Valencià, hi ha un partit, el PP, que du molts anys governant-ho pràcticament tot. I ara, els mateixos que encara ocupen els llocs clau de les nostres institucions, ens demanen novament el nostre vot. I el que ens ofereixen és tan sorprenent que quasi costa de creure.

Per resumir, ells que tenen llistes i llistes d’imputats i de condemnats provinents de qualsevol administració, ara afirmen que són els qui més han fet per lluitar contra la corrupció. Literalment ho diuen aixina i es veu que no tenen por que el Cel els envie un llamp venjador.

I com el Cel no els envia ni un mal tro, continuen afirmant que ara cal transparència. Ara! Quan el senyor Montoro encara es nega a dir quins són els més de set-cents que tenen en una llista de grans defraudadors. De moment, ves per on, l’únic d’aquesta llista que es veu que ha caigut, és Rato. I treuen uns “perits” que afirmen que la veu de Rus en la gravació en la qual compta els bitllets, no és ell. Això, el mateix dia en que aquest senyor deixa la Diputació de València. O el mateix dia en que Rita, la incombustible Rita Barberà s’aürta a un mercat de València quan li diuen a la cara el que pensen d’ella i no acudeix a un debat a la SER.

Mentre, però, l’encara President, ens somriu des d’una fotografia desllavassada que penja de les faroles. Veient com té el panorama, havent demanat una quita del deute valencià, amb el seu bàndol delmat per la Justícia i unes expectatives de vot que no el situen, pel que es veu, ni amb una majoria relativa, no acabe d’entendre de què se’n riu.

Però ell allà està, somrient al costat d’un lema tan poc ocurrent com: “Fer, construir, créixer”.

Que ho lliges i et demanes:

Fer què? Continuar fent com fins ara? Destrossant tot allò que se’ls posa a tir? Fer dimitir als corruptes? Fent veure que no passa res mentre els jutges et van enterrant més i més en uns assumptes tan tèrbols que fan por?

Construir què? Més piràmides faraòniques per a mantindre les constructores fallides que ens han donat suport? Més urbanitzacions o blocs d’apartaments de baixa qualitat per acabar-los regalant a algun “fons voltor”? Més infraestructures innecessàries, quan no directament inútils? Més núvols de fum a preu d’or? (com per exemple, la “Ciudad de las lenguas”, que no existeix però sí que ha permés a un ex-alcalde de Castelló ser-ne el gerent anys i panys. I cobrant).

Crèixer. Crèixer què? El deute ja no es pot augmentar. Ni la desvergonya. Ni el nombre d’assessors que no saben fer ni la o amb un canut. Ni el nombre de cotxes oficials. Ni el nombre de diputats, alcaldes, presidents de diputacions o d’empreses públiques que estan imputats per allò que es podria qualificar de posar la mà dins la caixa. Crèixer?

El que creix, i força, és la indignació. I vostès poden continuar penjant el seu somriure de les faroles, o passejant-se per un mercat envoltats d’agents de seguretat, que la informació ja els ha avançat. I el que creix també és la manifestació de cada dia 3 reclamant justícia per a les víctimes de l’accident del Metro. Cada dia n’hi ha més gent, allà. O exigint-los que ens retornen el que encara ens estan prenent: les places per escolaritzar els nostres xiquets en valencià (que no deixa de ser el català occidental per molt que vostès tinguen un estatut que diga el que vullga). O que ens retornen els mitjans de comunicació públics que vostès ens van robar.

No deixa de ser divertit que vostès, veient el que els arriba, ara demanen ajuda a tothom. Per exemple a Ciudadanos. Un partit fet a colp de plató televisiu, que no és nou, que sembla una versió maquillada i rejovenida de vostès mateixos i que ha arreplegat, en veure’s obligat a presentar-se a massa llocs a la vegada, moltes persones que justament fugen del seu partit.

Segurament, la gent també s’ha adonat, d’aquest fet. Així que molt em tem que no en tinguen prou, amb això.

Finalment, una recomanació. Si al final de tot plegat, el proper 24 van vostès fora del poder, aleshores ja poden fer alguna cosa de profit. Treballar. Si tenen ofici i algú els contracta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!