Des de la Plana

D’ací a poques hores comença la campanya per a les eleccions espanyoles. Unes eleccions que s’han hagut de repetir perquè els resultats no han permès un acord a només dues bandes més enllà del PP-PSOE. I, lògicament, com per arribar a un pacte a tres bandes calia negociar i els líders dels quatre partits són incapaços d’això – i de passada, de quasi tot, però aquesta és una altra història-  s’han de repetir les eleccions. I ací estem.

Aquella nit del 20D, tots havien guanyat. I va i ara hem de tornar a votar als mateixos inútils. I, a més a més, paguem nosaltres les despeses. N’hi ha per a llogar-hi cadires.

D’ací a poques hores començarà una campanya com l’anterior. Farcida de mentides. De tot calibre i dites per tots. Els que més imputats, empresonats per corrupció, investigats i sospitosos, el PP, ja ha començat qualificant tothom que no siga com ells d’extremistes radicals, de perillosos antisistema i de perill públic. Ells, que semblen no ser res més que una colla de lladres, són la garantia que Espanya continuarà eixint d’una crisi que no ho és. És una estafa. Monumental, però estafa. I que ells podran continuar robant-nos.

Els del PSOE, han posat un líder que només sap somriure. No té cam pena de programa. A més a més, no pot denunciar la corrupció monumental dels seus grans adversaris perquè ells, a Andalusia, es veu que també estan emmerdats fins el coll. I per a més dificultat, el “líder” depén del beneplàcit dels “barons”. Una espècie de sàtrapes autonòmics que el tracten com a Joan sense Terra. Cadascú de nosaltres val tant com vos. I tots junts, més que vos.

Podemos i companyia, veient que no tenen possibilitats de res, s’han ajuntat amb els de IU. I han rescatat al gran renovador. Julio Anguita. Aquell que va aconseguir, fa molts anys, que Aznar arribés a fer-se amb el poder. Amb un ideòleg com aquest, segurament ni sorpasso, ni passo, ni res. Ja ho veurem a finals de mes, però molt em sembla que baixaran. En aquest cas, molt cofois veig jo als de les “confluències”. Al Pais Valencià ja es veuen davant del PSOE. Però molta gent valenciana i valencianista està decebuda amb Compromís per insistir en confluir. Ja veurem com acaba Mònica Oltra. A Catalunya, senzillament, van fent volar coloms d’aquells de sóm la “veritable esquerra” i coses com aquestes. I fins i tot és possible que tinguen un bon resultat. Però les seues actuacions quan han arribat al poder, tampoc han segut gens clares. Fixeu-vos, per exemple a Barcelona, com l’Ada Colau fa una política cada vegada més semblant a la que es feia abans i que ella tant criticava. serà la realitat o la veritat. El gran líder, Pablo Iglesias, després de la seua declaració de “patriotisme”, ja em recorda aquella intervenció de Grouxo Marx: Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres.

Finalment, Ciudadanos, sembla en hores baixes. Ha fracassat en el seu paper de crossa per al PP, fa un any al País Valencià i al desembre a l’Estat Espanyol. De manera que, possiblement, els poderosos – els qui tenen cireres per remenar-  l’hagen deixat de recolzar. Com ja li va passar a UPyD. Uns altres grans reformistes i salvapàtries. Us en recordeu? Doncs ells també.

Doncs això. Ara escoltareu mentides a dojo. Sobre imposts, sobre ocupació, sobre educació, sobre sanitat, sobre tot allò que en volgueu escoltar. Serà tot mentida. El que caldria, que són infraestructures ferroviàries, no en fan ni en faran. El deute és impagable i mai es posaran en contra de les famílies que controlen l’Estat des de fa molts anys. Aquells que altres anomenen l’IBEX. Que, per cert, també es veu que du una trajectòria ben galdosa.

Estem on estàvem. Dins d’un estat que ens tracta com a colònies. Res més. Ja veureu com ara, una bona part de les promeses giraran al voltant d’un canvi de la Constitució, de la possibilitat d’un referèndum pactat, d’un canvi d’actitud, de la millor via per arribar… de la importància del mercat espanyol per als productes valencians o catalans… Res. Paraules. L’endemà de les eleccions, canviaran el discurs per aquell de “ara el primer que s’ha de fer és apuntalar l’economia de l’estat”, “és que hi ha prioritats”… I de seguida, tornareu a ser insolidaris, egoistes i mala gent.

De manera que la única opció segura per a finals de mes serà aquella que us garantisca no continuar en el mateix tauler de joc. En aquest, les cartes estan marcades.

Ah, per cert. A les anteriors, a la televisió, els canals del National Geographic no tenien publicitat electoral. Igual ara ho esmenen, però és per si voleu estar tranquils aquestes quinze dies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!