Des de la Plana

Ara es comencen a alçar veus que ens avisen que tot anirà malament. Que, quan ja començàvem a eixir de la crisi, han arribat els arreplegats aquests, que no saben ni el que volen, i ens tornaran a enfonsar en la misèria. I, com sempre, hi ha tot de mitjans de comunicació que els fan els cors. De la mateixa manera que fa unes poques setmanes, els mateixos mitjans tenien a una colla de tertulians que ens explicaven i ens pronosticaven com anirien les eleccions.

Per descomptat, aquells tertulians no en van encertar ni una. De la mateixa manera que les “enquestes” que ens anunciaven que Ciudadanos arrasaria i que el PSOE pujaria i que el PP mantindria la major part del territori sota control.

Possiblement, el que ens volen explicar aquestes veus tan autoritzades i tan saberudes, és que ens hem equivocat. Que hem votat als qui no tocava. Que havíem d’haver tornat a votar als mateixos que s’han passat anys, al País Valencià dècades, robant sense cap mena d’escrúpol. Saquejant les institucions públiques i afirmant que “la iniciativa privada” sempre obté millors resultats que la pública.

Perquè molts empresaris, entenen que la millor manera de fer bons negocis (ells) és subornar al polític de torn per tal d’aconseguir, a canvi de poca cosa uns contractes milionaris que els permeten gaudir d’uns beneficis astronòmics. I clar; si els nous gestors es limiten a explicar-los que hi ha una altra empresa que els ofereix el mateix servei per la meitat del preu, que si volen prestar un servei hauran de signar un plec de condicions que hauran de respectar, que si l’incompleixen se’ls revocarà el contracte i unes quantes coses com aquestes, de sobte, moltes empreses “privades” poden fer aigua molt de pressa.

Però és que el que ha passat ha segut molt gros. Ací s’ha robat sense mirament. S’ha robat tot. Perquè encara, si hagueren robat però hagueren deixat les molles per a la gent, tal vegada encara manarien els mateixos. Però no. Ho han volgut tot i tot ho han perdut. Per això ara, els “empresaris” que veuen que se’ls ha acabat la mamella gratuïta i que hauran de competir en un mercat lliure, estan espantats. I segurament, tenen raó per estar-ho. Perquè molt em tem que, en un mercat lliure, seran tan incapaços de surar com els inútils que han ajudat a mantindre en el poder aquestes dècades.

Ara que, si no els agrada el pervindre, sempre poden dedicar-se només a les iniciatives “privades”. Poden deixar de treballar per a les administracions públiques i fer prosperar els seus negocis privats. A veure si en saben. Però que no ens vulguen espantar amb el miratge de que “ara que començàvem a eixir de la crisi…” . Aquesta “crisi” ha segut una estafa. I si ara hi ha més feina que fa un any, és perquè tenim taxes d’atur astronòmiques i perquè els sous i les condicions laborals són pitjors ara que deu anys enrere. I a més a més nosaltres, la gent de a peu, hem pagat a preu d’or el rescat d’uns bancs fallits amb uns diners que mai recuperarem. I encara mantenim empreses que tenen contractes amb les administracions a canvi de res. Bé. D’alguna cosa. Perquè més de trenta milions d’euros en contractes a canvi d’una escopeta de 2000€ i de caceres en les que el conseller de torn es pensava que era algú, em sembla poca cosa.

Per a vegeu de quina mena d’empresaris i de negocis parle, us posaré un exemple. A Vila-real, el PP va perdre el poder fa quatre anys. I ho va fer a mans d’un tetrapartit. Quatre partits units contra els anys de PP. Des del PSOE fins al Bloc, EU i un jove del Compromís d’aleshores. Ningú els donava ni un mes de vida. Doncs entre les múltiples factures a canvi de res que se’ls van pretendre cobrar n’hi havia una de centenars de milers d’euros. Era d’una constructora, que pretenia cobrar per haver construït un pont per damunt de les vies del tren. I la resposta del nou equip de govern, fou cridar a un notari.

Tu ens ensenyes el pont davant de notari i nosaltres te’l paguem.

Li van dir. I ja no se’n va parlar més, de la factura. La constructora, lògicament, està en concurs de creditors. I el PSOE ha obtingut majoria absoluta, a Vila-real.

Doncs això. Si aquesta mena d’empresaris ara ens vol fer por, és que la cosa va bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!