Des de la Plana

Divuit de gener. Dilluns. I encara no està clar, ni de bon tros, quin govern acabarà tenint l’Estat Espanyol. D’una banda, sembla que ningú vol pactar amb el PP. D’altra banda, el PP vol pactar amb tothom però vol continuar com fins ara. Es veu que encara no s’han adonat que no podrà ser.

Així es que a Madrid, just al mig de la Messeta Central continuen les negociacions per tal de veure si acaben trobant un desllorigador que els permeta trobar algun punt en comú entre quatre partits molt diferents que per a certes coses, com la unitat de la Pàtria, coincideixen força.

Molt lluny d’allà, el nou govern de Catalunya comença a treballar. Aquest, ara ja no està en funcions. Té una sòlida base parlamentària i també uns objectius clars.

Però si alguna cosa és interessant dels mitjans de comunicació espanyols és la seua infinita capacitat per a interpretar la realitat. Per exemple, el País entén que la retirada de Duran i Lleida (perquè l’han fet fora del seu partit) significa que no hi ha possibilitat de tercera via en les relacions entre Espanya i Catalunya.

Que just al mateix temps hi haja partits, com Podemos o algú dins del PSOE que estiguen proposant encara hui la possibilitat de cedir escons per tal que Compromís acabe tenint grup propi al Congrés de Madrid, és contradictori amb el que diu el País. Però moltes coses són contradictòries, aquests dies, i ja ningú ens ho agafem massa seriosament.

Com per exemple els casos de corrupció. Malgrat totes les evidències, la premsa amb seu a Madrid, du molts mesos, però molts, anunciant casos de corrupció a Catalunya. I insistint en ells una i altra vegada. Per exemple, el cas de la família Pujol. Que alguns, com aquest, eren certs. I coneguts des de fa dècades, pel que es veu. La idea era aconseguir que els espanyols relacionaren independentisme amb corrupció. Malauradament, l’e-president Mas va fer fora a Jordi Pujol i als seus familiars de les institucions. Només això ja hauria hagut de fer reflexionar els grans columnistes madrilenys, però es veu que no estan per orgues, ells. De manera que van insistir, com en el cas dels comptes a Suïssa de l’ex-president mas o de X. Trias. Aquests, malauradament, ja es va veure que eren falsos, però ni així han deixat d’insistir en el tema.

I ara, després que ja s’ha començat el judici pel cas Noos, on hem vist a un fiscal actuant com a advocat defensor d’una de les acusades. A Hisenda, la pròpia Hisenda, dirigida encara pel simpàtic ministre Montoro, donant per bones factures falses per tal que la germana del Rei no haja comés un delicte fiscal. A un altre dels acusats demanant, correus electrònics en mà, que declaren el Rei emèrit i l’actual Rei. Als advocats defensors de la germana del Rei demanant la seva exculpació en base a les seues poques capacitats intel·lectuals (tenint en compte que treballa per a la Caixa, ara Caixabanc des de fa anys). Després de tots aquests numerets que ens arriben i els que encara ens vindran des de Mallorca, ens arriba el cas AcuaMed.

Resulta que, segons els partidaris més acèrrims del centralisme madrileny, el motiu que tot, però tot, haja de tindre la seva seu a la que ells anomenen «la Capital» és evitar que els diners es perden pel camí. Perquè ja se sap que tot això de les autonomies és molt relliscós. I cadascú vol endur-se l’aigua al seu molí i al final els comptes no quadren. De manera que el millor és que hi haja una sola butxaca. I també és el millor que aquesta butxaca siga la de Madrid, perquè allà ja n’entenen, de remenar i conservar els diners. Per això, les confederacions hidrogràfiques de tots els rius principals espanyols estan allà, a Madrid. Encara que la pròpia conca no tinga cap punt situat a menys de centenars de quilòmetres de Madrid. Com ho està també, allà, l’organisme Puertos del Estado, que administra els ports de mar de l’Estat. Tot i que Madrid estiga a centenars de quilòmetres de la mar més propera. I així, tot. Que BP té una refineria al Grau de Castelló i les oficines centrals a Madrid, que allà és on està el veritable poder.

Doncs bé. Després de dècades de reclamar transvasaments d’aigües per dur els «excedents» d’aigua d’unes conques hidrogràfiques a unes altres, després que desestimat el pla de transvasament d’aigua del Ebre per la UE i que el ressuscitaren just abans del cap d’any, després de tot això, els ha esclatat una altra càrrega de profunditat.

Com no podia ser de cap altra manera, l’organisme que gestionava totes les obres hidràuliques que s’havien de fer per a dur a terme transvasaments en la Conca Mediterrània, estava centralitzat. A Madrid. I l’empresa que gestionava totes aquestes obres passades, presents i futures es diu AcuaMed. El nom, bonic. No em direu que no. I depèn del Ministerio de Agricultura, a més a més.

Però es veu que l’empresa es dedicava a allò que tantes han fet. A apanyar contractes en favor d’uns i d’altres per tal que els dirigents de torn es pogueren embutxacar uns bons calés. I ara va i avui pel matí, just l’endemà de sant Antoni, la Guàrdia Civil ha entrat a les oficines d’AcuaMed a Madrid i també a les sucursals a València i Múrcia. I han detingut tretze persones, entre les quals està el màxim responsable. L’empresa disposava de 206 milions d’euros per a plantes de dessalinització i projectes de depuració, entre d’altres.

I un, que s’ho mira des de la distància que dóna el saber que no participes ni participaràs mai en projectes que disposen d’aquests fons, pensa:

Serà un cas aïllat o en serà un més, del que es fa allà a Madrid?

Per què aquesta mena de projectes sempre s’han de gestionar des de tan lluny?

Les irregularitats, seran d’ara o hauran existit des que es va fundar l’empresa?

Algú dels qui han cobrat o pagat, acabaran condemnats?

Ja ho veurem més endavant. De moment, diu que el PSOE no cedeix diputats per a res, però que està disposat a parlar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!