Des de la Plana

Aquesta nit comença la campanya electoral. Per a les municipals i autonòmiques. I el CIS ha fet pública, justament avui, una enquesta electoral. La darrera. I els seus titulars són d’allò més sorprenents. Resulta que els grans titulars són de la mida de:

El PP guanyaria es eleccions, el PSOE s’apropa al PP, Podemos es desploma i Ciudadanos es dispara (El País).

Si passes dels titulars de lletra grossa, ja veus que la cosa no és per a tant. Que el PP es fotrà una patacada monumental i que el PSOE no alça el cap (ni l’alçarà). Que Podemos no pot ja fa dies que s’ha vist. Perquè les grans cadenes ja fa dies que els han donat per molts i han apostat per Albert Rivera i els “seus”. Només cal veure als membres del “Pont aeri”, com el mateix senyor Oliu, demanant el vot per “aquests que ens garanteixen un Podemos de dretes”. Ell, que com no podia ser de cap altra manera, presideix un banc fallit, rescatat amb diners públics i que ara també reparteix beneficis entre els seus accionistes. Dit amb altres paraules: ell fa allò que no vol que fem la resta.

El cas és, senyors, que aquesta nit s’acaba l’especulació. Comencen els darrers quinze dies abans no es vote per tal de fer fora als qui ja duen molts i molts anys robant, mentint i insultant. Sense esmentar fer apologia de la ignorància i menyspreu del coneixement. I que encara tenen la barra de demanar-nos el vot perquè “els altres també robaran, perquè tots són iguals i nosaltres ja hem robat i com ja ens hem enriquit, ja no robarem més”.

Miren vostès: No. Justament perquè ja els coneixem, no en volem més, de vostès. Perquè estem farts de ser cabrons i pagar el beure. I de no tindre infraestructures, ni escoles, ni hospitals, ni cervells (que ja fa anys que fugen i cap dels manaires se n’ha preocupat. Com que ells no en tenen…). Ni llars adequades per als nostres ancians o malalts crònics dependents.

I també estarem a l’aguait d’aquells “nous partits” que per a les coses importants defensen la mateixa postura que els “vells”. Perquè no només tenen aquest posat de vells. És que, molts d’ells, tenen als mateixos personatges: Des de l’Albert Rivera, que fou membre de les Nuevas Generaciones del PP fins al darrer furtamantes que, veient que al PP o al PSOE se li acaba la mamella, ja ha mutat en devot per als “nous” i s’ha apuntat per anar amb les llistes i “aportar la seva experiència”.

Afortunadament, alguna cosa ha canviat. I molt. Mentre fa molt poc temps la influència dels mitjans de comunicació convencionals era immensa, ara ja no. És molt fàcil arribar a molta gent sense gaires mitjans, només a través de les xarxes socials o dels diaris digitals que sobreviuen amb ben poc. Com el mateix Vilaweb, o la Veu del País Valencià.

Afortunadament, a les mateixes enquestes del CIS, ja es diu que el PP podria mantindre València només amb el recolzament de Ciutadans. I que a les Illes s’enfonsa. I que només tindria majoria absoluta a Castella i Lleó.

I el resultat final és que el PP, el PSOE, Podemos i C’s, es queden, tots quatre, segons aquesta enquesta, entre el 25 i el 13% dels vots. Cadascú d’ells. Per a arribar a acords estables com els que a ells els agradarien i els permetrien continuar igual, no tenen cap possibilitat. És segur que renyiran. Per això, quepquè ja ho saben, PP i PSOE s’han posat d’acord en fer una modificació electoral que els permeta excloure la resta. Dos partits i prou. Com les monedes d’euro. Cara o creu, però amb la mateixa moneda.Això, sense esmentar que, “dels altres partits”, com ERC, CiU o Compromís o Guanyem Mallorca, ells els compten com si foren iguals. I no. Només es presenten cadascú a sa casa. De manera que ara només queda fer la part final d’aquesta primera feina de l’any. Esperar el dia 24 i votar. I l’endemà, comparar els resultats amb l’enquesta d’avui. I ja em direu.

Segur que ells trobaran una bona explicació pel al que els passe. I, si no els passa més, serà perquè no permetran votar als dos milions d’emigrants que hi ha fora.

Però tot això, no permetre el vot dels emigrants, amenaçar a tort i a dret, tirar endavant iniciatives desesperades com la darrera ocurrència de l’encara ministre Wert, o fer el paperàs que va fer Rajoy a València passejant-se pel mig del fangar que té al seu propi partit ací, només demostra por.

Estan espantats. Perquè ara, a la vellesa, després d’anys i panys de fer i desfer al seu gust i antull, ara veuen que van al carrer. I el carrer que ells han deixat és molt inhòspit. Hi ha molta competència, malauradament, per regirar els contenidors de les escombraries. I pot ser, més d’un d’ells, s’hi acabarà trobant. Poca llàstima, farà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!