Des de la Plana

A hores d’ara més d’un es deu estar fregant les mans. Fins i tot ja hi ha qui ho proclama a boca plena. El procés d’independència de Catalunya s’ha acabat. Ja és mort i enterrat. Només hem de veure les portades dels «grans» diaris espanyols, per exemple. I és que continuen sense entendre res. Quan la realitat no és la que a ells els agradaria que fora, se n’inventen una diferent, més acord als seus desitjos, i en paus. I així els passa ara mateix. Pensen que del fet que si no s’arriba a cap acord aquesta setmana, el proper dilluns es convocaran noves eleccions a Catalunya se’n després, automàticament, la mort del procés.

No han entès que cap dels protagonistes d’aquestes darreres setmanes hauria tingut cap mena de paper en aquest mateix procés de no ser per la gent. La onada d’independentisme dels catalans és de la gent i no dels polítics. Caldria recordar que les grans manifestacions dels darrers anys les ha convocades l’ANC. No cap partit polític. Que aquests s’han anat afegint per tal de no quedar despenjats d’un procés que semblava, i que de fet ho és, del tot imparable.

La decisió de la gent, i especialment de la gent «d’ordre», de la classe mitjana, de fer-se independentista deriva de la proposta de nou Estatut que aprovà el Parlament de Catalunya després d’anys (massa) de negociacions. I quan el Poder Central de la Messeta se’l veié al davant, van decidir destrossar-lo. Només cal recordar ara aquelles declaracions d’Alfonso Guerra parlant del ribot. Ell, que va haver de dimitir per endollar a tots els seus germans com assessors o directament com a endollats i prou. I ho van fer a consciència. Amb sentència d’un Tribunal Constitucional inclosa. Un TC completament desprestigiat, amb baixes per defunció que no s’havien pogut cobrir perquè els «partits» no es posaven d’acord. Tot un exemple de la separació de poders. Sentència que va arribar després d’anys de silenci.

Que els qui tallen el bacallà a Espanya, la elit extractiva, mai acceptaran cap canvi en la situació actual és indubtable. Perquè tal i com està organitzat l’Estat, passe el que passe, ells sempre continuen mantenint el poder.

I els greuges continuen exactament igual. Els catalans, tots els habitants dels Països Catalans som de fet els qui sostenim amb el nostre esforç l’economia de l’Estat Espanyol. Cada any, aquest suport ens suposa més de 20.000.000.000 Euros. I, en lloc de donar-nos les gràcies, sistemàticament se’ns acusa d’insolidaris. I se’ns acusa de parlar Català només per fotre. Literalment. Són incapaços d’entendre que els catalans tinguem una llengua pròpia i que ens entestem en fer-la servir. Igual com encara no han entès que els peruans parlen Quítxua.

I, per tal d’evitar la nostra prosperitat, ens neguen allò que necessitem per a fer la nostra feina. Continuem sense tindre comunicació ferroviària amb Europa. I amb unes xarxes de rodalies pitjors que les que hi havia fa quaranta anys. I sense que l’aeroport del Prat puga ser el HUB que demanda no només la societat catalana, sinó la major part de companyies aèries del món, que l’únic que pretenen és fer negoci. I les autopistes que tenim són de peatge. I hem de pagar per anar a treballar cada dia. Al mateix temps, al seu país, construeixen obres faraòniques i inútils. Des de milers de quilòmetres de línies d’AVE fins a túnels o ports que no duen enlloc. Des de grans centrals termoelèctriques que romandran aturades per manca de demanda dècades i dècades fins a submarins que no poden surar. Des d’autopistes paral·leles a les autovies que ja hi ha que van fins a Madrid fins al desgavell del CASTOR.

Lògicament, tots aquests projectes acaben sempre en fallida. Però això tant és, perquè es fan només per a donar feina i beneficis a les grans constructores, que tenen en els seus consells d’administració als polítics que aproven les lleis i als membres de les famílies de l’Oligarquia que ens escanya (a tots, a la resta d’espanyols també) des de sempre. Sistemàticament, una vegada el projecte ha fet fallida, aquests «grans empresaris de la Messeta» com a bons comunistes que es veu que són, socialitzen les pèrdues entre tots.

I tornem a ser nosaltres, els qui més gas i electricitat consumim perquè també som els qui més indústria tenim, els qui hem d’assumir les pèrdues del CASTOR. O els qui hem de pagar les multes per a l’ús d’energies renovables.

Per tot això és imparable, el procés d’independència de Catalunya. Perquè finalment, després de cent anys llargs de tractar de «modernitzar» Espanya, és la gent la que ha entès que no hi ha res per a modernitzar. Que els qui viuen bé en aquesta Espanya que hi ha, són, pel que es veu, poc més de dues centes famílies. I faran tot els possible per evitar qualsevol canvi. Al preu que siga. Si pogueren, ens esclafarien; però ja no poden. La seva política secular de balafiament en va els ha reduït a un paper mínim, a nivell internacional. I el seu deute és absolutament impossible de pagar.

Per això criden. Per tapar els seus propis cruixits. En el pitjor dels casos, Catalunya anirà a noves eleccions al març. Però Espanya haurà de repetir les seves al maig. I ara mateix ja s’està veient que les promeses de Podemos de donar grup parlamentari propi a Compromís i a CSQEP eren falses. Tan falses com la millora de l’economia o les baixades de l’atur.

Per això la independència és imparable. Perquè la gent, la classe mitjana que ha segut terriblement empobrida els darrers anys, ha dit prou. I una vegada s’han posat en moviment, són imparables.

Fa any i mig, Espanya ignorava que picava ferro fred. Ara mateix pensa que que podrà conservar l’aigua en cistella.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!