Des de la Plana

Ara resulta que el famós túnel de la Sagrera, que va costar tant i tant de fer, no es va fer bé. Adif, la gestora de les infraestructures ferroviàries de l’Estat Espanyol va contractar unes empreses per a construir aquest túnel que creua Barcelona i que passa, per exemple, molt a prop de la Sagrada Família. Directius i tècnics d’aquestes empreses van pactar que algunes parts de les obres no es feren o es realitzaren amb materials de menor qualitat. I tot, a canvi, com sempre, de suborns. Per exemple, de viatges pagats a estacions d’esquí.

D’aquesta manera, de les característiques que se suposa que té aquest túnel no hi pràcticament cap que siga certa. I, com és lògic, això afecta la seguretat dels passatgers. I no només. També la d’aquells que viuen damunt d’un túnel que no té la resistència, ni les pantalles protectores laterals, ni tan sols les soleres on s’assenta l’obra com està signat en el projecte de recepció.

També sembla que els mateixos directius, o al menys altres de la mateixa empresa, han comés irregularitats semblants (estalvi de materials o senzillament no execució de part de les obres) en l’AVE Madrid Galícia. El mateix on ja es van estrenar amb l’accident d’Angrois i on tota la culpa es va decidir que era del maquinista i de la mala sort.

Com més va, més clar es veu que les empreses que tenen l’exclusiva de l’execució d’obres per infraestructures a l’Estat Espanyol no només no fan aquelles que fan més falta. A més a més, les que fan, les fan malament i cobrant com si s’haguessin fet més que millor.

Ens cobren l’arena a preu d’acer inoxidable. El ciment a preu d’argent i la seguretat i la vida dels ciutadans a preu de setmana de plaer en Aspen.

Mentre, els polítics dels partits amb seu a Madrid, insisteixen en que del referèndum per decidir si els catalans (o els valencians, els andalusos, els gallecs o els qui siga) volen continuar sota l’administració d’una gent que ens roben, ens estafen, ens insulten, ens menyspreen i encara volen que els riguem les gràcies, d’això res de res. Línies roges, en diuen. Roja era la sang de les víctimes del metro de València. O la de les víctimes de l’accident d’Angrois. I rojos d’indignació estem tots els qui hem de patir les rodalies de Barcelona o de València.

De vegades, la independència sembla poc i tot. Escoltant certes opinions, apeteix trencar relacions diplomàtiques. I que vagen, amb les seues empreses estafadores i falsàries a cercar contractes al mercat lliure que tant prediquen. Abans, però, que paguen per tot el que ens han fet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!