Des de la Plana

El País Valencià acaba d’eixir d’un temporal dur. A més a més de la neu i de la pluja, hem tingut un temporal de mar molt fort. De fet, s’han batut els rècords d’alçada d’onades mesurades per les boies que hi ha al port de València, de Tarragona, de Barcelona i de Dragonera. En concret, la onada més alta mesurada al port de València ha segut de 6,45 metres. Això és quasi l’alçada d’una casa de planta baixa i dos pisos. Com cada vegada que hi ha temporal, les onades, ajudades per la pluja, han ocasionat pèrdues molt elevades a les construccions costaneres. Així, la mar l’ha engolit platges senceres deixant-les sense arena, ha destrossat o malmès murs de contenció, espigons, passejos marítims, afectat habitatges i fins i tot n’ha arribat a destrossar completament.

Com cada vegada que passa això, de seguida s’han alçat veus que demanen més inversions per tal de protegir aquestes construccions, aquestes platges o aquests passejos. Les demandes sempre són de més i més forts espigons per tal de frenar les onades, d’augmentar el gruix dels murs que defensen les construccions que hi ha al seu darrere i de reposar l’arena de les platges. I tot això, abans que arribe l’estiu, que és quan els estiuejants hi han d’anar a ocupar aquests habitatges.

Com cada vegada que passa això, sempre s’obliden unes quantes dades molt importants.

Al litoral mediterrani, les corrents d’arena van sempre de nord a sud. Per això, cada vegada que hi ha un obstacle que n’impedeix la circulació, l’arena s’acumula a la banda nord (i allà les platges es fan grans, mentre que a la part sud l’arena se’n va i les platges es fan enrere. Exactament això és el que passa al port de Castelló, per exemple. Al nord, la platja del Pinar o del Gurugú cada vegada són més i més amples, mentre que a la banda sud, la del Serradal ja fa molts anys que va desaparèixer del tot. I una mica més al sud, la platja d’Almassora, també ha desaparegut pràcticament del tot. L’arena, se’n va al nord del port de Borriana, que és el següent que hi ha.

Més enllà del problema del moment, està clar que el veritable problema de moltes platges i de les urbanitzacions que hi ha just al seu darrere, és el port que tenen immediatament al nord. I no és cas d’anar construint espigons, murs, reforçant-los o reposant arena. Totes aquestes solucions, en realitat no ho són. Tantes vegades com reposem l’arena a la platja d’Almassora, per exemple, la mar se la tornarà a emportar. Tantes vegades com construïm un espigó, o vint, la mar els acabarà destrossant. La única solució veritable seria fer desaparèixer el port de Castelló. Però, clar; aquest és un dels motors econòmics de la Plana.

De manera que, en un cas com aquest, només hi ha tres solucions possibles:

a) llevar el port.

b) indemnitzar els propietaris de la primera línia de costa del sud i permetre que la mar avance fins que es torne a estabilitzar el litoral.

c) Continuar amuntegant arena i pedres dins la mar per tal que el proper temporal els torne a arrossegar cap al sud.

La tercera solució, que és la que s’aplica sistemàticament, permet conservar les propietats de moment, però només amb un cost molt elevat per a tota la societat. Però també és molt fàcil entendre els propietaris d’aquelles cases que les han pagades molt cares i que volen que algú els garantisca la seua supervivència.

Finalment, hem de ressenyar que aquest exemple és vàlid per a pràcticament tota la nostra costa. I que en els anys del boom immobiliari, especialment després de l’adjudicació de la Copa Amèrica a València, es van construir tot de ports esportius a tota la costa. De fet, aquests només són nous obstacles per als corrents d’arena i que, de seguida, han generat nous problemes de regressió de les platges situades al sud. Això vol dir que, com a conseqüència d’aquests nous ports, platges i urbanitzacions que abans no tenien problemes greus amb els temporals, ara els tenen.

Antigament, de les terres situades a vora mar, a la Plana se’n deia «terra de gendres». I era perquè es consideraven menys valuoses que les situades terra endins. I a l’hora de repartir les herències, als fills es deixaven les millors terres i a les filles (casades amb els gendres) aquelles. Amb el temps, les terres de gendres han esdevingut molt valuoses perquè s’hi podien construir urbanitzacions a voreta mar. Pot ser caldrà començar a reconsiderar aquestes valoracions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!