Construïm la Catalunya independent

A les últimes eleccions del 2010 al Parlament de Catalunya, els partits que es van presentar amb un programa electoral proposant clarament la creació d’un estat propi per Catalunya eren ERC, Solidaritat i Reagrupament. Les dues formacions que van entrar al Parlament van treure 14 diputats. En aquestes eleccions del 2012, CiU s’ha presentat per primera vegada amb un programa per l’estat propi, i també s’ha presentat per primer cop la CUP. I aquest cop les tres formacions que defensen l’estat propi català que han obtingut representació (CiU, ERC i CUP) han tret 74 diputats.

  Davant d’aquest èxit del projecte per la independència, les tergiversacions que fan del resultat els que controlen el poder a l’estat espanyol queden totalment desqualificades. Els mateixos que han jugat brut abans de les eleccions, calumniant Artur Mas amb acusacions de malversació sense tenir-ne cap evidència per tal de canviar els vots, ara volen fer que la gent no llegeixi els resultats com la victòria evident del sobiranisme que, poc a poc però amb pas ferm, va guanyant terreny com a voluntat majoritària dels catalans.

  El gir a favor de l’estat propi de CiU i Artur Mas és un pas clau i fonamental en l’avanç del sobiranisme, però que inevitablement comportava el risc d’una pèrdua important de suport per CiU. L’electorat de CiU sempre ha estat variat, amb posicionaments diversos davant del projecte independentista. I és lògic, per tant, que en el moment en què CiU fa el pas de definir un projecte clar d’estat propi, alguns vots es perdin cap al PP, el PSC o C’s. Això s’havia d’esperar. Però, si ens oblidem de les expectatives que havien donat les enquestes errades, la davallada de CiU no ha estat tan monumental com això després d’una legislatura d’aplicació de retallades socials, del discurs de la por i de joc brut per part del PP, i d’un canvi tan gran en el seu programa electoral.

  Això esdevé especialment clar tenint en compte l’alta participació que hi ha hagut en aquestes eleccions. Tradicionalment, a les eleccions espanyoles la participació sempre ha estat més alta a Catalunya, i els partits espanyolistes han tret més vots. Això és degut a una major mobilització de l’electorat espanyolista per les eleccions generals espanyoles. Aquesta vegada, amb tota la mobilització que es pot esperar d’aquest electorat espanyolista, els partits contraris a l’estat propi no han pogut pujar: la suma de PSC, PP i C’s ha passat de 49 a 48 diputats.

  El més espectacular d’aquestes eleccions ha estat la pujada d’ERC, sumant-hi també l’entrada de la CUP. L’aposta per l’estat propi que ha fet Artur Mas ha acabat coincidint amb un gran avanç de l’esquerra independentista. El màxim històric d’ERC, assolit el 2003 amb 23 diputats, ha estat superat ara per la suma d’ERC i CUP amb 24 diputats. Si sumem els vots d’ERC, CUP i SI (els vots de SI probablement aniran a ERC o CUP a les properes eleccions), són un total de 669119, que haurien produït un total de 26 diputats si no fos per la insensatesa de SI de presentar-se per separat. Aquí tenim clarament la segona força política de Catalunya que ha superat el PSC també en número de vots. Crec que aquest és un augment del vot independentista d’esquerra que seguirà avançant amb fermesa, i que la CUP ha entrat al Parlament per quedar-s’hi i créixer a mesura que vagi madurant la seva proposta política.

  La pujada d’ERC i l’entrada de la CUP no es podien preveure en el moment en què CiU fes un gir sobiranista. Si han pujat, és pels mèrits d’ERC d’haver reconegut els errors durant el segon tripartit i haver-se renovat, i per una bona estratègia de la CUP a llarg termini. Els de CiU han d’aprendre que la independència no la farem ni amb un sol partit ni amb un líder que vulgui acaparar excessivament el protagonisme de la marxa històrica del poble català vers la llibertat nacional.

  Finalment, no puc deixar de deplorar el cínic comentari de López-Tena, dient “Catalunya ha triat l’extinció”. Quin ridícul! Un que havia confós Catalunya amb els seus 4 diputadets. D’altra banda, Joan Carretero i els seus seguidors potser haurien de rumiar com és que el seu suport a CiU sembla que els hagi fet perdre vots, en comptes de guanyar-ne. I en canvi en Joan Laporta ha actuat d’una forma lloable, recomanant que els independentistes votin CiU o ERC, segons qui els agradi més. És curiós això de que qui se suposa que és un professional de la política acabi fent més rotundament el ridícul, i l’ex-president del Barça acabi amb un gest honest. Bon vent, senyor López-Tena, i no torni a enganyar els independentistes catalans.