Ara tot és sorpresa i escarafalls, perquè Fèlix Millet reconeix la corrupció que cometia al Palau de la Música, entitat entre les entitats i mirall de la societat civil catalana. Tot és sorpresa i escarafalls, oi tant, però encara estem esperant algú que asseguri que canviarà aquest model de consorcis sense rigor ni subvencions sense control.
Qui s’atrevirà a posar fi a la impunitat? Qui tindrà valor de posar controllers eficaços, perquès deixin de dilapidar un munt de diners, els diners de tots?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!