Jordi Mayoral

Fa uns dies el Museu del Louvre va anunciar la creació d’un centre a Abu Dhabi. Ara és el Museu Pompidou qui assegura que farà una seu a Xangai.

Ud adjunto la notícia publicada al Diari Avui:  

Entre els molts canvis previstos en el mapa artístic francès per als pròxims mesos, el principal és el que portarà els museus a expandir-se en països del continent asiàtic, atrets per sucosos contractes per obrir-hi sucursals i per la possibilitat d’assegurar-se certa presència cultural en els nous epicentres econòmics. La polèmica està servida. Moltes veus del món de l’art a França són poc entusiastes davant d’aquesta venda de les col·leccions nacionals al millor postor.

Després que el Louvre hagi anunciat que obrirà una delegació als Emirats Àrabs, aquesta setmana ha estat el Centre Pompidou el que ha anunciat un moviment similar. El 2010, s’inaugurarà un museu amb la marca Pompidou a Xangai, per on passaran conegudes peces de la col·lecció pública d’art modern i contemporani. "No es tracta d’un moviment econòmic, com diuen els detractors del projecte, sinó sobretot cultural", puntualitza el president del Pompidou, Bruno Racine. "Cal assegurar l’expansió cap al continent asiàtic, que ho centralitzarà tot en uns vint anys com a màxim".

El Centre Pompidou celebrarà a finals de gener el 30 aniversari amb aquest anunci d’expansió. "Més que un monument és un moviment", va pronosticar el poeta Francis Ponge en visitar el museu el 1977. Tres dècades després, el Pompidou s’ha consolidat com un dels tres millors museus d’art modern del món, apuntant-se a reordenar temàticament les seves col·leccions i apostant per exposicions temporals que cada any marquen tendència. Durant el 2007, a banda d’inaugurar una nova disposició de la col·lecció permanent amb noves adquisicions el mes que ve, dedicarà mostres a Samuel Beckett, Juli González i Richard Rogers, a banda de contribuir amb nombrosos préstecs a la gran exposició de la temporada, dedicada als nous realistes, al Grand Palais.

Però l’obertura d’aquestes sucursals podria fer perillar aquest estatus. "L’estat francès corre a prostituir el seu patrimoni nacional per raons polítiques i financeres", ha denunciat el crític Didier Rykner, que ha engegat una petició per protestar contra aquest tipus d’iniciatives, cada vegada menys aïllades.

Durant aquest mes, el Louvre també ha fet saber que obrirà una nova seu a Abu Dhabi, que sembla encara més difícil de justificar que la del Pompidou. Es tracta d’un encàrrec arribat d’aquest emirat àrab, que pretén construir un complex turístic de 2.700 hectàrees per provar de fer la competència a Dubai, que concentra ara tot el poder econòmic. Abu Dhabi vol jugar la carta de la cultura i, entre hotels de luxe, platges de sorra fina i camps de golf, construirà una òpera i quatre museus. Tots ells seran delegacions de prestigiosos centres occidentals, per a les quals estan tancant contractes milionaris. El 2012 s’obrirà un nou museu Guggenheim a l’emirat en un edifici de Frank Gehry. Per comprar la marca Louvre, l’emirat es podria arribar a gastar 1.000 milions d’euros.

El govern francès ha justificat l’operació per la "voluntat de diàleg entre civilitzacions per part d’un país àrab moderat", argument que a la comunitat artística li ha sonat a tòpic. "El Louvre està a punt de vendre la seva ànima", ha escrit l’exdirectora dels museus públics, Françoise Cachin, a Le Monde. La seva successora al càrrec, Francine Mariani-Ducray, li ha contestat amb pragmatisme: "Les nostres obres han de circular arreu del món i la influència cultural de França requereix mobilitzar les col·leccions públiques", ha explicat, tot assegurant que cap obra mestra mai no serà venuda.

 
Acord imminent

Al Museu del Louvre, els conservadors amenacen amb una dimissió conjunta en cas que s’arribi a un acord per deslocalitzar la col·lecció nacional. Expliquen que aquesta obertura podria ser contraproduent: la pèrdua de prestigi podria fer minvar els 8 milions de visitants que s’esperen aquest any a les piràmides de París. El president del centre, Henri Loyrette, ha expressat reticències al projecte en privat, però podria acabar cedint si el contracte final recull algunes de les seves reclamacions. Algunes fonts apunten que les negociacions avancen amb velocitat gràcies a l’enorme suma econòmica oferta per l’emirat i que les dues parts podrien arribar a un acord abans de finals de mes.

En cas que les obres dels dos grans centres artístics parisencs acabin marxant al continent asiàtic, el públic es podrà conformar amb nous projectes de museu que els quedaran més a prop. El mateix Gehry s’encarregarà de projectar l’edifici que acollirà la nova Fundació LVMH d’art contemporani als afores de París, una iniciativa del magnat amb data d’obertura per al 2010. D’altra banda, el mateix Pompidou començarà a construir aviat una nova seu a Metz, a la regió de la Lorena. Té previst inaugurar-la el 2009.

El Pompidou també preveu una possible ampliació a mig termini. "La solució òptima seria una extensió en el mateix espai, pel fet que és possible ampliar l’edifici actual. Però, ara mateix, això només és un somni", explica Bruno Racine. No li falta raó, quan sembla més fàcil crear centres d’art a milers de quilòmetres de distància que en una ciutat superpoblada com París. Sempre que sigui a cop de talonari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!