Jordi Mayoral

Quan ho has guanyat tot, quan has tocat sostre, quan has estat considerat el número 1, i no només el número 1 de la teva època, sinó per molts el millor de tots els temps, quan la gent et persegueix, quan s’espera de tu qualsevol declaració, quan ets el més admirat i el més estimat, quan has protagonitzat moments inoblidables i, precisament per tot això, tens ganes de fer un gran canvi a la teva vida, és comprensible que marxis a Nova York amb la teva família per una bona temporada.

Pep Guardiola és ara mateix i, segurament per molts anys, la figura clau del barcelonisme i ell ho sap i cal suposar que vol preservar aquest patrimoni amb cautela. I és que aquest capital d’afecte i d’agraïment, aquest reconeixement unànim dins d’un col·lectiu tan gran com el que ha assolit no és comparable a la societat cotemporània.Sens dubte, la millor manera de mantenir-lo ben viu és allunyar-se del dia a dia, agafar aire, buscar perspectiva, reflexionar i aprendre coses noves, conèixer gent i viure noves experiències.

Tot i això, és inevitable que els més curiosos és preguntin que farà en un futur el millor entrenador de la història del Barça, si tornarà a casa, quan ho farà i en quina condició. És molt probable que ni ell mateix tingui les respostes d’un futur que anirà descobrint, com tots, a mesura que avancin els esdeveniments personals i col·lectius. Alhora, és també inevitable l’interès per entendre -malgrat és comprensible- la seva marxa, descobrir les friccions d’aquests anys, saborejar cada nova anècdota que se’ns explicarà a una massa social amb ganes de tenir totes les dades possibles per entendre què ha passat i què passarà amb el Pep i el Barça. Precisament, un dels grans reptes del barcelonisme és no idealitzar en excés la figura de Guardiola, convertir-lo en la solució pels futurs problemes que viurà el club, perquè com tota entitat viva, el Barça viurà alts i baixos.

Doncs bé, comença una nova etapa. La comença el Barça amb un equip de garanties, amb Messi i companyia, amb el repte d’afinar l’engranatge, de no deixar-se portar per l’autocomplaença, amb la necessitat de sentir cada dia les ganes de guanyar, de continuar amb la professionalitat que la plantilla ha demostrat. I comença aquesta etapa, amb Tito Vilanova al capdavant i un equip tècnic de solvència, que tenen el gran repte d’allargar els anys més productius de l’entitat i seguir amb el futbol artístic que ha sabut crear el Barça d’aquestes últimes quatre temporades.

Comença una nova etapa i també la comença Guardiola a Nova York, on segur que més enllà de gaudir de la família, de l’oci i de la llibertat de no ser el màxim responsable del club que estima, tindrà temps per estudiar els camins que voldrà encetar en els propers mesos. Anirem sabent si el seu nou repte serà entrenar al Chelsea o al Milan o bé la selecció d’Anglaterra o la de Qatar o tot al contrari. Ara bé, el que tots tenim prou clar que els camins de Guardiola tornaran a trobar-se amb el Barça i això és el que vol la gran majoria.

I és que comença una nova etapa. Comença la dolça espera fins que el Pep i el Barça es tornin a abraçar.

(Publicat a El 9 Esportiu l’11/6/2012)