Jordi Mayoral

Agafes el primer equip del Barça fa quatre anys, canvies les formes i el fons, t’hi compromets plenament, t’hi deixes gairebé la salut, no busques mai excuses, prens decisions valentes i ho arribes a guanyar tot. Tot. I no només això, sinó que enlaires el futbol apropant-lo a una creació artística. I a més, fas que un model passi a ser el nostre model, que una manera d’entendre l’esport passi a ser la nostra manera, que la humiltat i l’esforç ens omplin, que les derrotes no ens facin perdre la vergonya i que ens sentim orgullosos d’haver sigut partíceps d’aquests moments inoblidables.

Però és clar, tot plegat ha de desgastar molt, convertir-te en el millor entrenador de la història s’ha d’acusar en tots els aspectes i després d’aquestes vivències increïbles necessites fer un canvi, aturar-te i pensar, passar pàgina, omplir-te de nou. És normal, els genis es reiventen. Només cal recordar el cas del Ferran Adrià, un altre geni contemporani català, que després de ser considerat durant diversos anys el millor cuiner del món, després d’haver liderat la seva professió, ha volgut deixar l’espiral competitiu i d’exigència i ara, es troba en procés reiventador mitjançant elBulli Foundation, una nova aventura creativa.

Pep, potser faràs un any sabàtic, potser tornaràs a entrenar el Barça d’aquí uns anys, potser voldràs noves responsabilitats en el futur, com la presidència del club, però suposo que et sents feliç d’aquests èxits increïbles, de la teva trajectòria, perquè has asssolit portar el Barça a ser el millor equip d’Europa i del món dues vegades, perquè ens has retornat la confiança en què si volem, podem. I cal dir-ho, hi ha persones que lideren espiritualment un sector, un ofici, i tu ets un d’ells. Has assolit un paper transversal, un reconeixement mundial i amb aquesta última pirueta, marxar quan ningú volia que ho fessis, ens has obert les finestres de la imaginació. Perquè amb el Tito, podem seguir guanyant, perquè abandonant la banqueta, és la manera més segura que el teu llegat ja no depengui de tu, sinó de tots. Perquè ens l’hem fet nostre i ara ja només depèn de nosaltres fer-lo etern. No pateixis, que persistirem i ens hi deixarem la pell perquè perduri.

Els genis es reiventen i el teu futur serà probablement tan apassionant com el teu camí transcorregut. El teu futur i el nostre aniran sempre lligats, espero, perquè al capdavall els genis són sempre fidels als seus valors i al seu poble. I cal dir-ho, hi ha persones que lideren espiritualment un país, i tu ets un d’ells. Avui, Catalunya es troba en un moment crucial, en una etapa plena d’incertesa que precisa gestos heroics de la gent, però també la llum de les persones més valuoses, lúcides i capaces per construir un futur digne. El teu compromís inequívoc amb el català a les rodes de premsa i la teva vinculació amb Òmnium Cultural han sigut una mostra també de la teva fermesa i de la teva personalitat. Espero que en aquesta faceta, en la del compromís nacional, ens esperin més gestos, vés a saber si alguna acció que ens sacsegi i que també ens faci canviar el destí, ens faci ser millors, ens faci tocar els estels i canviar el paradigma, perquè com ens vas dir un dia, el nostre futur pot ser imparable.